Sis anys

Un relat de: judit pujadó

Quan tenia sis anys fer forats a la sorra de la platja resumia un dia feliç. Llepar un gelat de taronja, nedar per sota l'aigua, arrebossar-me i rodolar fins a les onades. Als sis anys volia ser astronauta, i amb uns binocles intentava localitzar mars i muntanyes en la superfície pàl·lida de la Lluna crepuscular i creia veure Mart, el planeta vermell, en cada estel que lluïa en la nit. Enredar la llengua en un núvol de sucre filat i giravoltar fins a emmalaltir en una nòria de fira, esperar atemorida el cop de l'escombra amagada en un vagó del tren de la bruixa i bufar amb totes les meves forces les espelmes del pastís d'aniversari. Quan tenia sis anys em delia per veure com creixien les llavors que plantava en testets diminuts i regava amb il·lusions de vidre i quan apareixien les primeres fulles les hauria volgut mimar com si fossin la meva nina preferida. Als sis anys la meva millor amiga es deia Diana. Jugàvem a professores i a perruqueres al pati de l'escola. Les seves galtones somrients, l'olor del guix i la pissarra, i el tacte greixós de les ceres formen el meu paisatge infantil.
Els sis anys són els darrers que va complir Muhammad a la ciutat de Betlem, Mariam a Jerusalem, Salam a Bagdad... en quin núvol de sucre filat s'han quedat els seus somnis interromputs prematurament per les bales?

Comentaris

  • Bon text.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-06-2007 | Valoració: 10

    M'agrada la teva prosa tendra, amb una sintaxi elegant i correcta, i una profunditat de sentiments que s'expressa d'una manera austera, gens carregosa. No podia ser d'una altra manera en una gran escriptora com ets.
    Fa poc vaig fullejar un llibre teu a la biblioteca que quan tingui una mica més de temps agafaré. Un que començava amb unes nenes que es trobaven el cos d'algú que s'havia penjat. Frapant.
    És tot un honor tenir algú d'exit escrivint a relatsencatalà ni que sigui de tant en tant.
    Et convido a llegir alguna coseta meva.
    Fins aviat.

  • Sis anys[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 03-05-2007

    Jo, quan tenia sis anys no sabia el que era la guerra... Tristament, el meu pare als sis anys sí que ho sabia (i fins i tot la va patir).

    Tant de bo el meu fill, que naixerà aquesta tardor, es conformi a menjar sucre a les fires quan tingui sis anys, i que es conformi a saber què és un guerra per poder evitar-la sempre.

    Gràcies pel teu relat!

  • has tornat[Ofensiu]
    peres | 04-02-2007 | Valoració: 10

    després de tant de temps.

    He trobat aquest nou relat ben bé de casualitat: això de RC és un pou sense fons, un mar sense ribes i un univers sense límits... (i demano perdó pels exemples tan suats). Bé, no exactament, ara com ara el límit d'aquest univers és exactament de 34.280 relats coneguts. Però com les estrelles, demà en seran més.

    T'he trobat per casualitat perquè he vist el teu nom entre els dels "autors a l'atzar" i he pensat: té, a veure si ha escrit res més. És curiós això que passa aquí (i suposo que també bonic): el teu nom, que fa un parell de dies vaig veure amb lletres grosses als diaris, el trobes aquí entre els "autors a l'atzar". Hi entres i veus que és de fa dos dies i ha tingut fins ara 2 lectures. N'hi ha per meditar-ho.

    Sobre el relat: m'encanten els missatges ètics d'aquest tipus. En dues ratlles ens ho dius tot. Però abans, quatre pinzellades que ens preparen per a la reflexió final. Tots sabem que hi ha infants que moren en aquestes guerres absurdes, perverses i pornogràfiques, però com que són tants, i cada dia, i amagats en un munt de xifres que compten altres cadàvers, no ens aturem a pensar en el que significa cadascuna d'aquestes tragèdies, la de cadascuna d'aquestes criatures i la de les seves famílies.

    Gràcies per compartir el teu ofici amb nosaltres.

    (Als de RC, si és que donen l'abast per llegir això: no creieu que convindria que hi hagués un prestatge "Fora de sèrie" a la portada per a aportacions "especials"? "Especials" vol dir de gent molt bona, autèntics professionals, que escriuen aquí molt de temps en temps i que em fa por que quan publiquen puguin passar despercebuts. Perdoneu aquestes exigències una mica idiotes en un web multitudinari com aquest... Ja sé que el que dic és impossible... i que la democràcia, que és el menys dolent dels sistemes d'organització dels éssers humans, té aquestes coses. Però potser hi podria haver una "solució", o almenys una pegat d'urgència, per pal·liar alguna de les disfuncions que inevutablement s'hi produeixen.)

    Quint rotllo que he clavat. Disculpes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

judit pujadó

5 Relats

37 Comentaris

9027 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Llibres publicats:
"DONES ABSENTS", 2003
"El LÍMIT DE ROCHE", Rosa dels Vents, 2006
"LES EDATS PERDUDES", Ed. Empúries, 2009

www.juditpujado.cat

juditpujado@hotmail.com