Sis anys

M'agrada la teva prosa tendra, amb una sintaxi elegant i correcta, i una profunditat de sentiments que s'expressa d'una manera austera, gens carregosa. No podia ser d'una altra manera en una gran escriptora com ets.
Fa poc vaig fullejar un llibre teu a la biblioteca que quan tingui una mica més de temps agafaré. Un que començava amb unes nenes que es trobaven el cos d'algú que s'havia penjat. Frapant.
És tot un honor tenir algú d'exit escrivint a relatsencatalà ni que sigui de tant en tant.
Et convido a llegir alguna coseta meva.
Fins aviat.

Jo, quan tenia sis anys no sabia el que era la guerra... Tristament, el meu pare als sis anys sí que ho sabia (i fins i tot la va patir).

Tant de bo el meu fill, que naixerà aquesta tardor, es conformi a menjar sucre a les fires quan tingui sis anys, i que es conformi a saber què és un guerra per poder evitar-la sempre.

Gràcies pel teu relat!

després de tant de temps.

He trobat aquest nou relat ben bé de casualitat: això de RC és un pou sense fons, un mar sense ribes i un univers sense límits... (i demano perdó pels exemples tan suats). Bé, no exactament, ara com ara el límit d'aquest univers és exactament de 34.280 relats coneguts. Però com les estrelles, demà en seran més.

T'he trobat per casualitat perquè he vist el teu nom entre els dels "autors a l'atzar" i he pensat: té, a veure si ha escrit res més. És curiós això que passa aquí (i suposo que també bonic): el teu nom, que fa un parell de dies vaig veure amb lletres grosses als diaris, el trobes aquí entre els "autors a l'atzar". Hi entres i veus que és de fa dos dies i ha tingut fins ara 2 lectures. N'hi ha per meditar-ho.

Sobre el relat: m'encanten els missatges ètics d'aquest tipus. En dues ratlles ens ho dius tot. Però abans, quatre pinzellades que ens preparen per a la reflexió final. Tots sabem que hi ha infants que moren en aquestes guerres absurdes, perverses i pornogràfiques, però com que són tants, i cada dia, i amagats en un munt de xifres que compten altres cadàvers, no ens aturem a pensar en el que significa cadascuna d'aquestes tragèdies, la de cadascuna d'aquestes criatures i la de les seves famílies.

Gràcies per compartir el teu ofici amb nosaltres.

(Als de RC, si és que donen l'abast per llegir això: no creieu que convindria que hi hagués un prestatge "Fora de sèrie" a la portada per a aportacions "especials"? "Especials" vol dir de gent molt bona, autèntics professionals, que escriuen aquí molt de temps en temps i que em fa por que quan publiquen puguin passar despercebuts. Perdoneu aquestes exigències una mica idiotes en un web multitudinari com aquest... Ja sé que el que dic és impossible... i que la democràcia, que és el menys dolent dels sistemes d'organització dels éssers humans, té aquestes coses. Però potser hi podria haver una "solució", o almenys una pegat d'urgència, per pal·liar alguna de les disfuncions que inevutablement s'hi produeixen.)

Quint rotllo que he clavat. Disculpes.