Sis amics, més una noia desconeguda i un fantasma fan vuit preséncies.

Un relat de: elienna

Tot va passar la nit de Halloween de l'any passat. Haviem quedat la Judith la meva millor amiga, l'Anna i jo, acompanyades del novio de l'Anna, en Raül, el noi de la Judith, en Jordi, i l'Andreu el noi que m'agradava i que segons les meves amigues jo també a ell. Però jo sabia que entre ell i jo mai passaria res, i que les il.lusions eren molt dolentes, perque simplement eren això, il.lusions.
Aquella nit haviem quedat a les 9 a casa de l'Anna, per anar a l'escola abandonada que ja tenia molts d'anys. S'explicava sobre aquella escola, que estava maleïda ja que el any 1975, el dia de halloween havien desaparegut 6 alumnes. Els nois havien pensat que si anavem a passar la nit allà, nosaltres aniriem abraçats a ells per por..
Ja eren les 9 i tots ja estaven allà, jo em vaig pujar a la moto d'ell i ens vam anar. Vam ser els primers en arribar, ell va baixar de la moto i em va donar la mà per poder baixar millor, en aquell moment em va venir un escalfred, ja que poques vegades tenia l'oportunitat de que em donès la mà, però ell es va pensar que tenia fred i em va oferir la jaqueta, jo per dissimular una mica, la vaig acceptar.
Tot seguit van arribar les dos parelles i jo de seguida vaig anar a explicar-li a la judith.
Vam anar caminant fins a la porta i allà es va fer un silenci espantós. En Jordi va dir mireu aquella finestra del mig, esta oberta i s'hi veu una llum al fons..
De cop vaig alçar la mirada, ja que estava perduda mirant al terra jugant amb una pedreta, i vaig veure a una nena d'uns sis o set anys amb una espelma.
Vaig cridar a la Judith i li vaig explicar el que havia vist i ella com es natural no em va creure i em va dir que encara estava afectada pel que havia passat amb l'Andreu.
Vam entrar a l'escola i ens vam dirigir a la classe de segon A, tots estavem petant la xerrada i explicant històries sobre l'escola.
En Raül però, es va aixecar i va dir que se li havia caigut el móbil i que l'anava a buscar.
Al veure que tardava molt vam decidir anar a buscar-lo però alla mateix a l'entrada i vam trobar la el seu rellotge i una nota que deia el següent:
Fora si no voleu ser els següents en desapereixer..
L'Anna va esclatar a plorar però en Jordi va fer tot el contrari i va dir:
- Jajaja carai que ven montat ho té en Raül!
La Judith el va fer callar i vam decidir anar a buscar-lo, ens vam dividir en dos grups: ells tres i l'Andreu i jo..
Ells tres van anar a la segona planta i nosaltres dos ens vam quedar a la primera.
De cop vaig sentir el crit d'una nena i jo també vaig cridar. L'Andreu corprès s'hem va quedar mirant:
-No has sentit el crit? vaig dir.
-No, no he sentit res..
Vam entrar a una altre classe i vaig veure la nena allà a un racó iluminanse la cara amb l'espelmai plorant. En aquell moment no vaig poder aguantar més i vaig abraçar a l'Andreu ell també va cridar i em va dir:
-Veus a la nena?!
-Si jo ja l'he vist avans, i el crit suposo que l'ha fet ella, com es que abans no l'has vista i ara si?
-Sincerament no en tinc n'idea..
Jo vaig pensar que potser al abraçar-lo li vaig passar la meva "bogeria", però en aquell moment no pensava amb gaire claretat.
Sense saber perque, em vaig acostar a la nena:
-Qui ets? Que fas aqui tu sola? Per què plores?
-La primera alumne, no estic sola, no era jo qui plorava.
Jo vaig girarme per mirar la cara de l'Andreu i quan em vaig tornar a girar la nena ja no hi era.
Estava petrificada i a l'instant l'Andreu va venir i em va agafar de la mà i vam sortir d'aquella classe.
Riiiiing!Riiing!
Davant dels nostres ulls hi havia el mobil d'en Raül, l'Andreu el va agafar i va dir:
-Digui?
-Raül ets tu? On ets? T'estem buscant.. va dir l'Anna.
-Anna sóc l'Andreu, acabem de trobar el mobil aqui davant nostre, estem davant de les escales laterals, ens veiem aqui en dos minuts
-D'acord.. va respondre.
Al cap de dos minuts estavem els cinc junts. La Judith ens va dir que no l'havien trobat i nosaltres vam respondre el mateix. L'Anna que no pensava marxar d'allà sense en Raül, es va fregar les llàgrimes que tenia als ulls i tota decidida va baixar les escales que teniem davant nostre ( que semblaven ser les que portaven al sobterrani ) i nosaltres la vam seguir.
Quan les vam haver baixat vam trobar una porta mig oberta i la vam acabar d'obrir.
Allà vam sentir els plors d'un noia, l'Anna va anar corrent fins a una cadira, i allà vam veure a una noia de la nostra edat sentada i lligada a la cadira.
La vam deslligar i en Jordi la va interrogar:
-Qui ets? Que fas aqui noia?
-Em dic Sònia, i com vosaltres la semana pasada vaig venir amb tres amics més però van anar desapareixen tots i ara només quedo jo..vull marxar d'aqui ja.. va dir mentres plorava.
-Sònia, va dir 5+l'Anna, no has vist pas a un noi de la nostra edat per aqui sol?
-Si, hi se on està, anem-hi.
La vam seguir, i ens va portar fins a una habitació fosca molt fosca on no s'hi veia res, jo estava espantadíssima i anava abraçada amb l'Andreu.
Tots vam agafar els nostres mòbils i ens van servir per il.luminar l'habitació. Allà sentat en una cadira lligat igual que la Sònia hi havia en Raül, l'Anna s'hi va llençar sobre i de seguida el va deslligar.
Vam sortir corrent com mai ho haviem fet d'aquella escola i quan estavem sortint per la porta del jardí em vaig girar enrere, vaig mirar la finestra i vaig tornar a veure a la nena a la finestra del mig il.luminanse la cara amb l'espelma.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: