Sirenes

Estic prenent el sol tot i que no m'agrada massa. Sóc blanc de pell i molta estona sota la canícula em crea certa angoixa. No sé com hi ha gent que es passa hores i hores torrant-se a la platja encara que estiguin protegits amb crema solar.
Anys enrere em molestaven les aglomeracions de turistes estrangers a la Costa Brava: als bars, al carrer o a la mateixa platja on em trobo ara mateix, la cala Boadella, mig nudista. Però no deixa de tenir el seu encant.
He passat moltes borratxeres dormint la mona o vomitant, mirant culs i pits de noies amb cossos de sirenes... Passejant per la sorra i escoltant les onades hipnòtiques del mar, que em sembla infinit. Algun dia faré un creuer per la Mediterrània.
M'agrada nedar fins que arribo a les roques per llençar-m'hi de cap. Però quan nedo per sota aigua sento un silenci immens que em fa sentir empresonat. El mar per sota aigua és com una gran bossa d'aigua fosca i inquietant.
Una noia s'acosta cap a mi i em demana l'encenedor per encendre's una cigarreta. La segueixo amb la mirada, com si fos una sirena: alta, prima, els cabells llargs...
Les vacances són massa curtes i la platja és un refugi contradictori. Fa molta calor i no puc seguir llegint el llibre que he començat en un indret ple sirenes. Els pescadors ho saben molt bé. La mar és poderosa.
La noia que abans m'ha demanat l'encenedor està nedant i la torno a seguir amb la mirada, cada cop és més lluny i ja no la trobo. Nedaria fins trobar-me amb ella. Encara que fos per sota aigua, amb aquell silenci que em fa sentir empresonat. Els pescadors ho saben molt bé. La mar és poderosa.