Sinus i cosinus; sines i cosines

En Vestre, que així anomenaven companys, família i coneguts a en Silvestre, un noi de setze anys un pèl pàl·lid i esquàlid per manca d'un esport enfortidor i un desenganxar-se dels jocs de pantalleta d'hores massa llargues, va canviar de cop.

Ho va fer arran d'una visita extensa a casa seva de dues cosines quartes filles d'un cosí segon que feia unes dècades havia emigrat a Holanda adossat a les corbes d'una Alberdina que al llit acollia com una vaca grassa d'aquell país de les que fan llet i formatges de categoria suprema.

Les co-co-co-cosines, de la mateixa edat que ell, es deien Betsie i Bloem, noms inexcusablement inescursables per trobar-los bells i adients a llurs respectives significacions,'Ho juro per Déu' i 'Flor'. Per la Betsie hauria jurat i perjurat, només per un esguard a poder ser intens a l'escot generós de deessa alta i majestuosa del paradoxal país baix. I desitjava la 'bloem' de la Bloem amb una fogositat que creixia, la líbido cada dia s'accelerava in crescendo i en Vestre patia de mal de ventre si no volava a amagar-se al rebost a pelar-se-la, i s'hi tornava destre, rere els sacs de cigrons i les caixes de patates que la vena hortelana un pèl demencial dels seus pares procurava en excel·lent excedent.

Bessones sense ser idèntiques, aquelles noies rosses i sensuals, poc parladores i atentes, càndides i sucre-candies, abillades amb roba ajustada, sobretot reien i somreien, com nines tontes, deia el pare (com que no l'entenien). El fill aleshores el malmirava, furibund. Si eren un regal del cel!

En Vestre havia d'aconseguir que estiguessin per a ell. Allò que voltessin soles i que els amics del barri les anessin a buscar per fer-los de cicerone l'enrabiava. Se les enduien a la piscina i a la pista de gel (que es fonia una mica força imaginant fornicacions tòrrides), al Mc Goofy's a menjar gofres amb un toc de safrà, al cinema subtitulat, al riu semiputrefacte a contemplar brutícia que fotografiaven admirades que fos quasi la mateixa que la de la seva terra,...En Vestre endevinava les intencions aprofitades d'aquells nois que, com ell, sentien una crida que els calia acomplir o petarien com una gla. Perquè les cosines tenien 'marxa', s'intuïa, i no només per la roba interior sexy que veia estesa cada dia que li atorgava l'entesa total que prometien superlativament.

En Vestre, una tirallonga de capvespres, dominat per l'ànsia per les holandeses, es posava el xandall i les vambes i corria uns quants quilòmetres i uns metres d'afegitó. Enfortir cames, calmar el cervell. Suava la cansalada que ni tenia. En tornar es tancava al garaig a fer peses (i així amortitzava despeses del progenitor que les havia aparcades en l'oblit, tot i criant sacsons davant la tele) una estona i encara l'ampliava. També va començar a menjar com un lladre golafre de botí selecte, teca proteínica i més que li marqués musculatura. Es fixava en obrir pit i no quedar tancat d'espatlles. Es posava al sol al terrat, nu. després de dinar per xuclar vitamina D i obtenir un to colrat bru per demostrar com n'era de marranet.

Tot això va fer durant un mes i mig i uns dies més, en Vestre.

La Betsie i la Bloem van aprendre un xic de l'idioma i ell el d'elles. Però ell el que volia era conèixer la seva llengua i que elles igualment ho esperessin.

A vegades el que es busca, s'aconsegueix. Aquells mots d'algú de 'amb esforç i constància s'aconsegueix la victòria'. I sí, sí.

Els pares d'en Vestre van marxar un cap de setmana a un curs sobre el fesol menut quan no és prou menut i com evitar-ho -conservar la peculiar ridiculesa gràcia bàsica òptima necessària-, interessantíssim tema que no importava que costés 500 euros per cap.

En Vestre va disfressar-se de molí de vent i es va enginyar moure les aspes per enriolar les noies. A elles no els va costar gaire. Bufaven per ajudar-lo, tant que al final se sentien suspirs de cansament que els van excitar. Aquella indumentària tan aparatosa destorbava la visió del cos estupend del cosí i no es van tallar gens en despullar-lo a quatre mans.

Van menjar merdetes que fan sortir acnè adolescent i què i van beure vi del bo (en Vestre comptava que el pare no comptaria les ampolles i en trobaria a faltar mitja dotzena).

Van engatar-se i alegrar-se en progressió geomètrica.

I va ser així com en Vestre va gaudir de les holandeses dos dies seguits, en què van fer tot el que se'ls va ocòrrer per tastar-se i delir-se. No van contestar al timbre quan els pesats acompanyats hi trucaven. Vivien un món apart acotat i ple de coits que quedava limitat a diumenge a la nit.







La Betsie i la Bloem tornaven a ser a casa seva. Li havien enviat una foto provocativa que va guardar en un arxiu secret. Les tenia al face, però no hi havia comparació. A més, va começar a lligar amb èxit i a fer col·lecció d'amigues i pseudo-nòvies.



En Vestre no treia unes notes com per a tirar-hi coets. Els pares el renyaven un cop al trimestre i va haver de repetir curs. Aquell curs en què la meitat se l'havia tirada fent-se manuals al rebost (i de resultes les patates es grillaven i els cigrons ranciejavan, enveja pura i dura) i l'altra meitat no donava a l'abast per a preservatius.


Només un examen havia aprovat: aquell dels sinus i els cosinus. I no pas pels ensenyaments del professor, sinó per com se sentia atret per les sines de les cosines.