Cercador
síndrome de llauna profunda
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Ha rebentat l'estiu.
Ha mort el pet global
del turisme.
La mar s'ha despertat
amb un petó als llavis
de setembre.
La boira sura rere
els arbres,
orenetes obscenes tramen
migració i el sol és
una llimona verda.
Torna la tardor
a finals de setembre
de qualsevol segle
com un elefant sobre l'aorta,
amb síndrome de llauna profunda,
amb fulles roges i faldilles
negres, amb cafè
i sentiment d'absència,
amb llençols iceberg
i sang delinqüent.
Fora,
l'eriçó camina
com petit déu rebutjat
sota la seva
corona d'espines.
Brilla el mogró platejat
de la nit i alguna
neurona-estrella.
No vull recordar dies,
sinó instants.
No vull alliberar-me evitant,
sinó travessant.
Escric
per salvar les paraules
del caos.
Res enyoro tant
com el teu cap sobre
el meu pit.
Setembre... i tu?
Comentaris
-
el setembre...[Ofensiu]queta | 17-09-2006
és gairebé sinònim de nostàlgia, de records encara no amuntegats que segueixen fent olor a sol, a mar, a màgia...
tant sobint he maleït aquest mes que ell tot sol es deu haver decidit a castigar-me... M'he passat l'estiu, eternament llarg, desijant veure arribar la tardor i amb ella el somni que tants anys he esperat...
i ara, per fi, els rellotges semblen anar a una velocitat prou raonable i les fulles han començat a caure...
Tot un detall, senyor setembre,
el haver-se decidit ha aparèixer.
Prometo, d'ara en endavant,
esperar-lo amb un somriure...
i mil somnis més per complir!
ara estic a punt de nèixer per segona vegada en 18 anys...
queta -
volia...[Ofensiu]ESPIRAL | 07-09-2006 | Valoració: 10
trobar un poema com aquest per acomiadar l'estiu, jo hi poso la meva il·lusió, el meu afany per llegir-lo...tu hi poses la música, la paraula, feta sentiment...fantàstic, sobretot els últims:
No vull recordar dies,
sinó instants.
No vull alliberar-me evitant,
sinó travessant.
Escric
per salvar les paraules
del caos.
Res enyoro tant
com el teu cap sobre
el meu pit.
Setembre... i tu?
1ptonàs i 1 abraçada amb aromes de tardor. Espiral. -
setembre....[Ofensiu]Becari | 07-09-2006 | Valoració: 10
....t' escric
per salvar les paraules
del caos......
amb síndrome de postvacances.....genial
-
Ai, quina poesia[Ofensiu]gypsy | 06-09-2006 | Valoració: 10
més rebel i salvatge sense brides que l'acollin ni subjectin, els teus mots s'escampen com l'aire i el vapor en absoluta llibertat. Així hauria de ser l'esperit de tots els poetes. Escriure per un mateix els versos més bells i no esperar res més que el tresor del propi poema.
Chapeau, com sempre, company!
gypsy -
un petó als llavis de setembre...[Ofensiu]angie | 06-09-2006
Quin vers! Eentre altres de boníssims, com per exemple, el de l'elefant sobre l'aorta, que jo, he trobat molt eròtic, doncs el batec de l'aorta és sobre l'engonal, ehem...tot i que suposo es refereix al pes que suportem sobre el cor per l'absència de qui hem gaudit durant les vacances....
Quina llauna tornar a dependre del rellotge i de la llibertat artificial!
I tot dins una llauna, comprimit i conservat per una bona temporada...genial!
angie -
increïble...[Ofensiu]boleta | 04-09-2006 | Valoració: 10
... fas màgia amb les paraules... m´encanta el teu setembre, me l´has calat al cos... (un 10 és menys del que es mereix)
-
Hola!!![Ofensiu]Sol_ixent | 03-09-2006
Bufff.... Sembla mentida com passa de ràpid el temps!! No ens en adonem i ja ens trobem al mes de setembre... I altra cop a la rutina, quin fàstic!
En fi... què hi farem, si fossim vacances i estiu tot l'any també ens queixaríem!
Petonets!
Sol_ixent ;-) -
tancada[Ofensiu]Puça | 02-09-2006 | Valoració: 10
dins la llauna de la ciutat em sento... tinc síndrome d'engabiament i tu l'has descrit perfectament
petonets
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303589 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )