Símptomes

Un relat de: deòmises
Alça el cap i demana al cambrer un nou whisky amb gel. I, de nou, paga la consumició abans que s'acabi de servir. Tot seguit, enfonsa el cap entre les espatlles, amb la barbeta arran de l'estèrnum, i dóna voltes al got. Mira fixament el líquid ambarí dins del got i s'endinsa en les seves cabòries de cop. La seriositat envaeix el seu rostre, que delata els símptomes que pateix ell. La resta de la clientela del bar sembla traduir bé aquests senyals i, de tant en tant, cau alguna mirada en direcció al noi, que ressegueix amb un dit el tros de marbre que queda a la seva dreta. Ha estat fregat pel cambrer i el rastre humit de la baieta és una bona pissarra per dibuixar-hi cors una vegada i una altra. Mentre pensa en les seves coses, el dit es mou tot sol.

Sospira sorollosament, cosa que sobta la gent més a la vora del noi, que fa força estona que és en aquella barra. De vegades, xerrar ajuda, però no sempre és efectiva, sinó contraproduent. I el noi sembla saber-ho bé. L'alcohol pot obrir portes sense pudor ni vergonya; potser llavors li sigui més fàcil cercar un confident o un interlocutor més oient que dialogant. Però no s'atreveix encara. Vol passar el mal tràngol tot sol, aquests dibuixos resseguits enèsims cops el relaxen i el centren en allò que l'incumbeix i li treu la son i la gana. I el torna apàtic, sense esma per llevar-se, gairebé. Només per mirall mil vegades en un minut la pantalla del seu mòbil. En va. Perquè no hi ha novetats. I pateix de mala manera.

Alça el cap, escura el contingut del got i marxa tot seguit. Sembla més abatut que en arribar. El cambrer l'observa mentre surt del local. El noi, que arrossega els peus, està satisfet, però. Interiorment sent una satisfacció extrema, que no exterioritzarà. Vol conservar-la, junt amb aquests símptomes de l'amor. Ha descobert que és capaç de reconèixer-los i de combatre aquest sentiment tan humà, tan cruel. Ara que sap del cert que està preparat, només li cal trobar de qui enamorar-se per dur-los a la pràctica.

Comentaris

  • Vaig llegir , una vegada , [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-06-2012 | Valoració: 10

    que l'amor és com les malalties contagioses : com més por tenim de ser encomanats , més exposats estem a agafar-les.
    En aquest relat succeeix tot el contrari. Pobre noi ! Mentre tingui tanta por de no estar prou preparat ...
    Moltes felicitats amic LLuis. Com pots veure avui he aparcat el "deòmises" per a fer la felicitació més personal.
    Una afectuosa abraçada.

    Nonna

  • Em sembla[Ofensiu]
    Entremons | 23-05-2012

    que els microbis que calen per poemes amargs com la bilis es troben escampats arreu, ja colonitzant organismes o a punt de fer-ho :) Gràcies pel teu cometari al meu poemet, he gaudit molt del teu relat també!

  • Bon personatge[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-05-2012

    que podria beure infusions i no tindria el fetge fotut a la llarga! Però en això no hi pensa. Ho faria algun altre relataire...dels 10986? I de 10986 maneres diferents.


    I mira que no sóc de mates!

    Menanidelzerosinózeroal'esquerra.

  • Ordre en desordre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2012 | Valoració: 10

    El noi ha descobert que està preparat per l'amor. Encara que sembli abatut, potser per l'excés de wisqui, però té idees. Sortir al carrer amb el ràdar encès és important, però entendre'l , saber què és aquell punt que es mou en la pantalla, també.
    He gaudit molt i molt llegint el teu relat, amb la prosa tan poètica que té en certs moments, com el dibuix que fa amb els dits sobre el marbre humit. Tot l'escrit té un to mig abatut, mig esperançat, especialment al final. Un molt bon retrat psicològic, amb una especial i magnífica precisió en els moviments. Una abraçada.

    Aleix

  • l'amor,[Ofensiu]
    montsepema | 20-05-2012

    l'amor que a vegades fa mal, es cruel, ningú està preparat per saber com esdevindrà, si bé com dius tu un bon whisky i t'atreviràs a tot?
    ET DESHINIBIRÀS? tal vegada si, tal vegada no

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978