Simplement és curiositat.

- Has canviat molt la relació amb Francesc, veritat? Recorde que a principi de curs ni sabies que existia, a les tres setmanes de classes encara preguntaves si aquell xic era nou! I ara? Ara de sobte s'heu fet molt amics... Una amistat que sembla d'anys!
No, no és que em moleste... Simplement em sorprèn! És un bon xic, cuida'l!
I sé que em diràs que ni t'agrada, ni t'atrau, ni teniu cap vincle que vos unisca... Ho sé, tranquil·la.
És guapot, veritat? I simpàtic, però vaja, això ho sabràs tu més que jo. Vull dir, que has quedat amb ell aquestes vesprades, no? Jo sols el conec de classes i de jugar a la brisca a la cafeteria...
Què has fet amb ell? Vaja, què feu per les vesprades? Aneu pel centre o es quedeu per la biblioteca? No, per res, simple curiositat. Com que tots els matins al retrobar-vos parleu de coses curioses i anècdotes, m'imagine que no quedeu precisament per estudiar... O igual sí, no ho sé!
M'han dit que tot el que té de tímid ho té de xarrador. Que quan agafa confiança és molt carinyós, que li agrada demostrar els sentiments i que li'ls demostren... Tu d'això vas un poc curta, sembla que amb totes les persones tingues la mateixa relació. Bé, menys amb Ruth i Nàdia, que sou amiguíssimes! Clar, i amb Francesc... que el tractes... podriem dir que el tractes de manera "especial".
Ah! Saps si huí vindrà a Llatí? Fa dies que no es passa... Pot ser tu saps alguna cosa, com que tampoc entres mai... Clar, te l'has deixada per a l'any que ve, però ell ho portava bastant bé...

- Júlia, calla't! T'agrada Francesc, veritat?