Simbologia profunda

Un relat de: aleshores
Com qui dormint discrimina els sons que li arriben, així actua la simbologia profunda amb les nostres claus: allò que hem deixat escrit que passi, en el profund.
No cal, però, ser molt perspicaç per endevinar qui ha estat el missatger que ha dut, be per ell mateix be per persones interposades, el regalet tacat de sang.
I la simbologia profunda de les tisores i el cubell tacat de sang m'ha fet venir un esglai a l'entrecuix!
L'engany havia esta perdurable però jo mateix l'havia acabat denunciant la setmana passada, potser dut per aquestes claus profundes.
Beneficiar-se a la seva dona en acte mèdic era prou ofensiu, fins i tot 35 anys després, quan no ja sóc sinó un prejubilat, un pel panxut, mediocre, sí, però que he arribat a desenvolupar una carrera professional,....
I el cas m'havia colpit, però jo mateix m'havia anat auto convencent que, lluny de ser un abús, havia estat un divertiment mutu realitzat en un pla de llibertat i igualtat. El marit no ho degut veure igual, el poal i les tisores en són la prova absoluta. Qui no te alguna debilitat? O es que jo havia de ser un heroi?
En mala hora, i amb algunes copes pel mig, havia obert el pap i m'havia confessat amb un col·lega que ara m'amenaçava amb denunciar-me a l'associació si jo no emprenia alguna acció reparadora i compensatòria amb la “víctima”; pensava que guanyaria el corporativisme i en canvi pel que sembla ja ho ha deu haver comunicat al marit per a que ell jutgi! La comprensió d’un marit afectat fins i tot després de tants anys sembla ser nul·la: no esta per orgues l'home!
Però ara mateix no sento només una por cerval a la deshonra professional, sinó una por física immediata: sembla que ha sonat l'alarma del jardí. No serà un ocell?
He tancat la porta amb certa rapidesa en el moment que he pres consciència que qui ha deixat el poal pot haver saltat la tapia. No. Ha estat una falsa alarma; sóc víctima de l’estrès.
Quina impostura i deshonestat la meva que quedarà impune,....”ahhhhh! és ell! Pietat!
Vaja no; per sort!” És la dona de fer feines que du la ma embenada perquè s'hi ha fet un tall,...
“Com ha dormit, avui, el seu inconscient o subconscient, doctor? “ Em diu la bona dona, que té ja una certa formació de tant anar tafanejant els llibres, mentre treu la pols. Ja veu que jo m'he fet un acte fallit a la ma tot tallant el tronxo de la coliflor!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer