SILUETES DESDIBUIXADES

Un relat de: rober

Farta de les formes cenyides, encabides dins de talles de nines de joguina plastificades, decidí dibuixar línies de tinta que desfessin les siluetes dels cossos. Per distingir-ne, únicament, els rostres que perfilava amb petites traces on mostrava l’essència de les emocions de l’ànima.

Comentaris

  • Curt i esplèndid[Ofensiu]
    Canela fina | 25-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat curt i esplèndid a la vegada. Els ulls, el somriure... Sempre són el reflex de l'ànima, el cos, com diu l'Aleix, segueix el rostre, només l'acompanya diria jo.

  • Poètic.[Ofensiu]
    Nil | 25-01-2020 | Valoració: 10

    Ara hauria d'escorcollar la meva biblioteca per a trobar un llibre molt interessant, crec que era Rosacreu, on s'explicava de manera molt convencedora com és formà el cos físic humà quan fins aleshores eren només les ànimes les que poblaven el planeta terra. I segons deia abans de materialitzar-se llurs extremitats, el cap ja es deixava entreveure com a l'espill de l'ànima. El teu relat, concís i poètic, palesa aquesta teoria, però de forma regressiva. Desapareix la figura del torç corporal per a donar rellevància a la faç i la testa.
    Enhorabona. Nil

  • La força de l'ànima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2020 | Valoració: 10

    Doncs sí, els rostres són la millor representació de l'ànima. Els cossos poden esperar. Una forta abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

11 Relats

25 Comentaris

2006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com