Silicona

Un relat de: Becari

Ni vull el teu perdó ni et perdono,
ni t'odio ni respecto el teu interès
si trigo en tornar-te l'abandó
es per culpa del to d'aquest sonet

Falsa moneda que s'enconya
de qui l'encunya amb empremta
d'or i diamants, i que tempta
a fer l'amor, que es de mentida.

No ompliré de mines el teu camí
ni combregaré amb rodes de molí
ni canvio la meva vida pel teu amor

El cirurgià que va esculpir els teus cabells
de propina, ho se per la meva Visa
va emplenar de silicona el teu cervell

Comentaris

  • Llibre | 09-01-2006

    Buf! Clar i català! Contundent, sí senyor!

    Però saps... tot i que considero que el nucli del sonet és en els darrers versos, els que a mi m'han cridat més l'atenció són precisament els primers. La primera estrofa:

    Ni vull el teu perdó ni et perdono,
    ni t'odio ni respecto el teu interès
    si trigo en tornar-te l'abandó
    es per culpa del to d'aquest sonet


    Perquè en aquestes paraules es veu clarament l'oposició que té lloc en la ment i el cor del poeta, la contradicció que neix davant d'una situació ben concreta. I és que de vegades ens han ensenyat tant a comprendre les coses... que no ens permetem la reacció més immediata: emprenyar-se. I tu, amb aquesta estrofa, crec que la defenses, en part.

    Fins la propera,

    LLIBRE




  • ho sent[Ofensiu]
    jaumesb | 09-01-2006 | Valoració: 10

    no m'agrada la silicona, però si la teva poesia, gràcies per les teves paraules

  • Llàstima[Ofensiu]
    kukisu | 04-01-2006

    Quina llàstima tot plegat, oi Becari? Però afortunadament no tothom és igual. Neixen moltes flors a cada instant!
    Aprofito per desitjar-te un molt bon Any!, curull de poesia i d'amor!

  • Silicona[Ofensiu]
    aiguademar | 02-01-2006

    que ara ja no sols omple pits, nalgues i a saber què, si no que també omple cervells.
    És molt fort el poema, dissemina certa valentia a les teves paraules, que potser sols són enganys per fer front un passat recent. Qui sap, però sigui el que sigui, és molt bò.

    Força i endavant.


    :)

  • he vist la cara...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    del 2006... somriu amb ironia, té ulls de foc blanc i ve llegint l'estatut... aquest any promet!
    ara bé, considero una putada no poder llegir-te fins l'any que ve...
    que tot et vagi de puta mare i que aquest any nou et converteixi de Becari en President!!!
    una abraçada, amic!

  • uffff[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 29-12-2005

    què dur, no!?
    la veritat és que no m'agradaria fer de musa, ara mateix , xDDDD
    el poema, tot i la duresa, esta molt bé, becari!!!!
    un petonàs, bones festes, i bona entrada al 2006!!!!
    muaksssssssssss
    Sílvia

  • Amargant com una rabaneta[Ofensiu]
    angie | 27-12-2005

    Un poema ple de dolor i ràbia.

    Sempre em sorprens i amb aquest encara més.

    Versos ben treballats i amb un títol ben triat... la fredor i el poc caràcter de la silicona..

    angie

  • Un dolor encara punyent... [Ofensiu]
    ROSASP | 27-12-2005

    i un desencís que crema, s'escola pels versos; però també la fermesa de les decisions i la força de viure començant la drecera d'un nou camí.
    És àcid i dur, encara que també lúcid i alliberador.

    Bones Festes i una enorme abraçada!

  • però si ets un tros de pa...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-12-2005 | Valoració: 10

    "no ompliré de mines el teu camí..." què més vol? un adéu sense guerra ni mutilacions...
    ai, el barber...! que li va posar al cap la mania de tanta bellesa per fora que es va oblidar de posar-li vitamines per al cervell que s'encongeix amb tanta superficialitat...
    una abraçada, amic i un bon 2006...!!!

  • Duresa i desamor[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2005

    i un cert humor negre...

    "El cirurgià que va esculpir els teus cabells
    de propina, ho se per la meva Visa
    va emplenar de silicona el teu cervell".

    Aquest final pot dibuixar un lleu somriure, àcid i mordaç, però crec que és un senyal més de com de malament et sembla la seva cruesa, la seva fredor, el seu abandó...

    Un poema molt, molt dur. Hi ha molta amargor en les teves paraules.

    Un petó i gràcies pels teus comentaris. Que el nou any et sigui ben propici!

  • ambre | 27-12-2005 | Valoració: 10

    Un poema dur carregat de crítica.
    Molt bo.

    Feliç 2006

Valoració mitja: 10