Silencis

hi ha dies que sembla que tot ho veus negre i l'unica cosa que et ve de gust, com diu aquest relat, és aillarte en el teu propi món.

Felicitats, m'agrada!

si et serveix de consol, jo també no tinc una època massa bona, i el que més em fot és que és per culpa d'algú que no es mereix cap mena d'atenció...

però mira, l'altre dia, en un labavo -on, paradoxalment he llegit frasses boníssimes- vaig veure una frase preciosa:

"No dejes nunca de sonreír, porqué nunca sabes quien se va a enamorar de tu sonrisa"

i és ben cert. jo he comprobat que la vida et sorprèn dia a dia, i qui menys et penses és qui més pensa en tu...

una abraçada ben forta! (i sort amb els exàmens, si estàs igual que jo...)

Veig que haurem de quedar per fer una teràpia de la pissarra!!!! O bé anar de compres a Terrassa... i compartir que hi ha en aquest cap.
Tan de bo... no existissin els dies en que, res sembla tenir solució, en que no volem tenir ningú a prop per què vegi la nostra feblesa...
Tan de bo... un dia, en moments d'aquesta angoixa, obris la porta i et trobes, esperant-me per parlar simplement de tot allò que crema per dins, i que no surt de cap manera...
Tan de bo, s'acabin els dies tristos...