Silencis Útils

Un relat de: Dimas
Callat. Vull un silenci absolut. El que et diré és un secret, no el reveles a cap persona. Bé, revela'l sols a les persones que mereixen saber-ho.
Els silencis diuen més que les paraules i expressen més sentiments que les cançons... No t'he dit que volia un silenci absolut...? Bé doncs, per què respires de manera tan sorollosa? Sé que has de respirar per a llegir aquestes paraules, però en finalitzar la lectura reconsidera seguir respirant...
Aquestes paraules foren dites amb l'últim alé d'un humà, no tan humà com tu o com jo, però humà. Per aquest motiu, les meues paraules seran una mera traducció; i per això el silenci, llengua mare d'aquest humà, és el vertader idioma dels que viuen, no com tu, que sols respires.
Ell o Ella va dir: "...". Bé com veus és una gran veritat. És el secret de la vida, és el secret de ser humà.
Aquestes paraules són el silenci del món i també hi són la forma de deixar de respirar i començar a viure.
Ara que ja saps el secret no vaig a demanar-te que et calles, però el que vull saber és si deixaràs de respirar o seguiràs morint.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dimas

1 Relats

0 Comentaris

250 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor