Silencis i mirades

EM SAP GREU!!! NO SÉ QUE HA PASSAT! PERÒ ÉS QUE NO S'ENVIAVA! ES BLOQUEJAVA LA PÀGINA! I AL FINAL VA I EN SURTEN 3... HO SENTO! NO ERA PAS LA MEVA INTENCIÓ!!! (MIL DISCULPES...)

... ahir al fòrum, ja estic aquí comentant-te, jeje. De moment és el primer que et llegeixo, i per tant no puc valorar gaire si hi ha diferència amb els primers, o si segueixen amb la mateixa trajectòria...

Només puc comentar-te'l indivualment... però per algun he de començar, no? ;)

Silencis i mirades. Somriures i abraçades. Tot acompanyat d'incògnites que intentem desxifrar i endevinalles que volem resoldre.
"La por dels silencis, la por de les mirades misterioses, de les paraules buides." Por a les paraules buides, exacte! Perquè és que les paraules buides són les que tenen més coses a dir, són les que amaguen més secrets. Paraules acompanyades d'un llarg silenci i mirades fredes...

Vaig a seguir llegint-te, per poder comparar-lo amb altres escrits i així poder-te ajudar...

Que vagi bé! ciao

... ahir al fòrum, ja estic aquí comentant-te, jeje. De moment és el primer que et llegeixo, i per tant no puc valorar gaire si hi ha diferència amb els primers, o si segueixen amb la mateixa trajectòria...

Només puc comentar-te'l indivualment... però per algun he de començar, no? ;)

Silencis i mirades. Somriures i abraçades. Tot acompanyat d'incògnites que intentem desxifrar i endevinalles que volem resoldre.
"La por dels silencis, la por de les mirades misterioses, de les paraules buides." Por a les paraules buides, exacte! Perquè és que les paraules buides són les que tenen més coses a dir, són les que amaguen més secrets. Paraules acompanyades d'un llarg silenci i mirades fredes...

Vaig a seguir llegint-te, per poder comparar-lo amb altres escrits i així poder-te ajudar...

Que vagi bé! ciao

... ahir al fòrum, ja estic aquí comentant-te, jeje. De moment és el primer que et llegeixo, i per tant no puc valorar gaire si hi ha diferència amb els primers, o si segueixen amb la mateixa trajectòria...

Només puc comentar-te'l indivualment... però per algun he de començar, no? ;)

Silencis i mirades. Somriures i abraçades. Tot acompanyat d'incògnites que intentem desxifrar i endevinalles que volem resoldre.
"La por dels silencis, la por de les mirades misterioses, de les paraules buides." Por a les paraules buides, exacte! Perquè és que les paraules buides són les que tenen més coses a dir, són les que amaguen més secrets. Paraules acompanyades d'un llarg silenci i mirades fredes...

Vaig a seguir llegint-te, per poder comparar-lo amb altres escrits i així poder-te ajudar...

Que vagi bé! ciao

Jo agafo tot sovint el tren de sarrià, i m'ha fet gràcia sentir el "pròxima estació, peu del funicular"... que és on baixo!!!
Ara em fixaré bé en les persones que l'agafen. en gent que van junts però no es miren... a veure quina cara fan!

Apa, et seguiré llegint....

Marc Freixa (Joan Petit)
P.D: tinc un relat inspirat en el funicular.... jejeje

M'ha agradat molt l'escena del metro: els silencis, les mirades, el somriure final i sobretot la por de no saber què pensa l'altre.

L'escena final és molt desconcertant. Si ho he entés bé, tot es tracta d'un somni, però hi ha una història d'amor, platònic o no, amagada al darrera.

Molt maco!

Tia, a que ho van publicar al Viari aquest relat?^^ jaja quina casualitat!
Jo tb he de pillar els ferrocatas, visc al de La Bonanova, tot allo tan pijais...U_u jiji
Quan el vaig llegir em va encantar, encara tinc el Viari guardat!M'ha agradat recordar-lo!
Quin somni tan bonic!:)

si no ho he entés malament... un somni on el viatge en tren simbolitza la relació, i on s'exprimeix tota la força al poder de les mirades (pivotatòmic, a mi m'ha semblat que la repetició del verb mirar en el paràgraf que tu dius està feta volgudament, igual m'equivoco, però trobo que serveix per reafirmar fins a quin punt són importants les mirades en aquell moment).

I també parla de records.. com els meus, oi?

merci pel comentari lady aliena!

Salutacions, senyora del castell!

Vagi per endavant una afirmació: m'agrada com escrius. La teva em sembla una prosa dolça i àgil, capaç de recrear molt bé moments com els del viatge en tren i de fer-me empatitzar molt de pressa amb la noia protagonista.

Ara bé, no tot són flors i violes, oi?

Fixa't en aquest paràgraf

El vaig mirar i tenia aquells ulls desconcertants. Ens vam estar mirant els ulls una bona estona sense, com sempre últimament, dir-nos res. "Pròxima estació- Sant Cugat". En aquella parada, em va començar a mirar amb cara de por, no em miris així, li vaig dir, així com? Va dir ell.
I vam callar de nou. Però no ens miràvem.
Vaig mirar

I ara la pregunta del milió: quantes vegades apareix la paraula "mirar" o derivats??

Entre nosaltres... a mi també em passa moltes vegades ;-)

Et seguiré llegint!

Ara no sé si és que un somni o no. Perquè el relat en si, les escenes al metro em semblen molt ben descrites, són situacions força reals que tots hem passat (uns al metro, altres prenent un café, o al sofà del pis, o a la facultat...), però el despertar de la mare m'ha fet pensar: un somni? no, si us plau. No m'agraden les històries que acaben dient que tot era un somni. Això si, ho sigui o no, l'escena del metro és molt bona.

Biel.