SILENCIAR EL RUN-RUN

Un relat de: MariaM
Si escolto, ressona en el meu dedins la veu que salva; jo en dic la petita silenciosa veu: Aquests darrers dies, però, s’ha allunyat i jo en sóc l’única responsable, perquè sense voler-ho, tinc dipositada l’atenció en el meu peu: gemega, grinyola, em fa el corcó. A aquests crits seus els he posat un nom: RUN-RUN, no pas rum-rum que tan sols significa rumor. RUN-RUN, per a mi és molt més, és dolor, paraula que no utilitzo massa perquè no m’agrada, és trista.
Em dec semblar al meu pare; quan algú parlava de mals i de dolor, si no hi podia fer res, invariablement proposava, “parlem de ballarines?”, ell que en tingué tants, sabia de què parlava.
A mi, sortosament, tan sols em fa la guitza el peu; voldria que això no em fes la llesca per escriure, però me la fa; algú més, potser sabrà de què parlo. Malgrat que el problema el tinc al peu, el RUN-RUN, al tinc al cap i afecta la creativitat, és qüestió d’actuar amb astúcia i distreure al no desitjat.
Ja que no sempre pots anul·lar el maleït RUN-RUN, tingues una bona relació amb ell, distreu-lo.Si escolto, ressona en el meu dedins la veu que salva; jo en dic la petita silenciosa veu: Aquests darrers dies, però, s’ha allunyat i jo en sóc l’única responsable, perquè sense voler-ho, tinc dipositada l’atenció en el meu peu: gemega, grinyola, em fa el corcó. A aquests crits seus els he posat un nom: RUN-RUN, no pas rum-rum que tan sols significa rumor. RUN-RUN, per a mi és molt més, és dolor, paraula que no utilitzo massa perquè no m’agrada, és trista.
Em dec semblar al meu pare; quan algú parlava de mals i de dolor, si no hi podia fer res, invariablement proposava, “parlem de ballarines?”, ell que en tingué tants, sabia de què parlava.
A mi, sortosament, tan sols em fa la guitza el peu; voldria que això no em fes la llesca per escriure, però me la fa; algú més, potser sabrà de què parlo. Malgrat que el problema el tinc al peu, el RUN-RUN, al tinc al cap i afecta la creativitat, és qüestió d’actuar amb astúcia i distreure al no desitjat.
Ja que no sempre pots anul·lar el maleït RUN-RUN, tingues una bona relació amb ell, distreu-lo. El truc l’aplico, també, quan les cabòries i les tristeses, sovint groguenques, m’atrapen.
Us en explico una. No és gran cosa, però...
Fou aquest estiu. Era ja passada la mitja nit. Aquella part de la ciutat, no cal dir quina, tan bulliciosa i plena de gent durant el dia, restava silenciosa i buida. Els grills anunciaven la xardor que faria l’endemà.
Tornava a casa amb una amiga quan, de sobte, damunt nostre s’obrí una finestra; una dona treiè el cap i amb abundoses malediccions, va llençar una rata que acabava de capturar. Va caure als meus peus.
Silenci.
Ha funcionat? Us ha distret, si més no?

Us en explico una. No és gran cosa, però...
Fou aquest estiu. Era ja passada la mitja nit. Aquella part de la ciutat, no cal dir quina, tan bulliciosa i plena de gent durant el dia, restava silenciosa i buida. Els grills anunciaven la xardor que faria l’endemà.
Tornava a casa amb una amiga quan, de sobte, damunt nostre s’obrí una finestra; una dona treiè el cap i amb abundoses malediccions, va llençar una rata que acabava de capturar. Va caure als meus peus.
Silenci.
Ha funcionat? Us ha distret, si més no?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: