Silenci...

Un relat de: Lafadadelanit

Silenci que et trenca, que t'envolta
i et debilita, silenci sord i cec, silenci
que tem la falta de paraules.
Silenci, em demano a mi mateixa silenci, el meu cos no aguantarà gaire temps més els crits irreprimibles que el
meu interior deixa esclatar. Silenci em regalaves
quan jo necessitava paraules degut a la manca de fets.
Silenci és el que utilitzàvem per dir-nos tantes coses, que per si soles han anat perdent valor. Silenci que m'acompanya, silenci que compartit agrada i que en soletat, crema, rebrega, fereix i fuig amb les mans a les butxaques com aquell qui no ha fet res.


(Fins i tot el silenci, desitja a estones, como jo, cridar)

Comentaris

  • El...[Ofensiu]
    annah | 08-12-2009 | Valoració: 10

    silenci només és falta de soroll....
    pot semblar que estàs en silenci... però dins teu hi ha una gran tempesta... crits... angoixa...
    de tot... menys silenci!

    M'ha encantat el teu poema!
    Una forta abraçada!

    Anna

  • silencis que maten[Ofensiu]
    Nyanga | 08-12-2009

    De vegades el silenci mata, crema i ens torna sords, però altres vegades el silenci és el millor dels regals que es poden fer... en el teu cas, sento que no sigui el millor silenci el que t'acompanyi, però sempre ets a temps de trencar-lo i de cridar ben fort...perquè desapareixi!
    Gràcies pel comentari i m'alegro que les meves paraules t'hagin ajudat d'una manera o altre a trobar-te!
    :)

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: