Silenci

A la biblioteca, el silenci i la quietud hi dominaven. No hi havia ni una ànima. En Marc observava aquell espectacle deliciós, tranquilitzador. Era emocionantíssim sentir el rellotge, com si fos el que donava el ritme al seu cor. Creia que es podia passar tota la vida allà, assegut, al mig de la biblioteca, en silenci. Però, interrompent aquells minuts de plaer, el grinyol de la porta va iniciar un compte enrere, una cursa entre ell i el destí. Ell va mirar, espantat, qui entrava. "Però si és tancat!-Va pensar.-Tancat amb clau!". Només ell la tenia, la clau. Només un fantasma podia entrar a l'habitació sense claus. De fet, no s'equivocava. Ell era qui entrava; ell era el que s'interrompia. No recordava el que havia passat minuts abans. Va observar la figura de la porta. "Sòc jo!". A l'instant, l'habitació va desaparèixer al seu voltant. Llavors va comprendre; un minut d'imatges es van projectar en la seva ment. Ara, el silenci seria infinit. Un plaer etern.