silenci

Un relat de: nana_17

-Silenci

Ens miràvem.
-Silenci

Massa paraules sense pronunciar.
-Silenci

Soroll del tren entrant a l'estació.
-Silenci

Agafes la motxilla.
-Silenci

Ens mirem.
-Silenci

S'obren les portes del tren
-Silenci.

Els altres et diuen adéu.
-Silenci

Els somrius amb llavis muts.
-Silenci

Incapaç de dir-te res.
-Silenci

Incapaç de dir-me res.
-Silenci

Puges al tren.
-Silenci

Fa estona que aguanto les llàgrimes.
-Silenci

Es tanquen les portes.
-Soroll d'ells cridan adéu

Silenci procedent de dins el tren.

Crits silenciats des de dintre meu.

Per part teva:
-Silenci
.Somriure trist
.Mirada buida i plena de paraules

Per part meva:
.Crits ofegats
.Sense somriure
-Mirada humida, plena de llàgrimes i paraules silenciades.

-----------------------------

Ningú diria en aquest moment, que resulta que no ens hem estimat mai, perquè jo, no t'he estimat mai, i tu tampoc, veritat?

Comentaris

  • intensitat[Ofensiu]
    verd_festuc | 29-10-2010 | Valoració: 9

    El silenci pot ser més intens que qualsevol paraula.
    I els silencis d'aquest relat no cal que es produeixin en una estació, només en els adéus continguts. Com el que has descrit.

  • Quan...[Ofensiu]
    natasha | 17-09-2010

    ... el silenci parla més que les pròpies paraules agafen rellevància èls sentiments, allò viscut i compartit...
    Un adéu en silenci per no fer més complicat un moment, per no trencar-lo dient coses que potser siguin innecessàries

    Una abraçada

  • universbrillant | 13-09-2010

    m'agrada molt com descrius la situcació i com es senten els dos.Un adeu no sempre és fàcil amb silenci.
    (L)

  • Un silenci carregat.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-09-2010 | Valoració: 10

    Un poema sensill però dens, ple de matissos silenciats perquè Hi ha moments en que el millor és el silenci .

    La Fada

  • ullsdexocolata | 10-09-2010

    Silencis que parlen més que paraules. He recordat, com ORIOL, tots aquells silencis continguts, que ens diven més que un mot, acompanyats d'una mirada, d'un somriure, d'una llàgrima...

    Enhorabona pel relat, de debò!

  • Silenci i Estimació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-06-2010 | Valoració: 10

    He llegit el teu Relat i al final sento que lligues l'estimació amb el silenci.
    I m'agrada, encara que quan s'estima demanes respostes verbals o no verbals.
    Un relat estimulant.

  • Silenci amarg[Ofensiu]
    ORIOL | 05-06-2010 | Valoració: 10

    M'has fet reviure tots i cadascun dels silencis amargs que hi hagut a la meva. Un darrera l'altre han anat passant mentre et llegia.Demostres gran capacitat i coneixement alhora de parlar del silencis, silencis que no diuen però que alhora diuen tant.
    Tot tipus de silencis ara mateix em vénen el cap, però després de llegir-te, no em podia quedar callat.
    Espero haver-te tranmès l'emoció i els records que tu m'has aportat quan et llegia. No callis mai. Escolta els silencis que et vinguin.Sempre seran especials.

  • silencis que fan mal[Ofensiu]
    Nyanga | 08-08-2009

    Realment el poema està ple de crits ofegats en silenci..molt expressiu.
    preciós.

    silenci...

    gràcies pel comentari!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!