Silenci

Un relat de: kukisu

Sovint diem que el silenci és la falta de soroll. En tot cas, hauríem d'afegir-hi científicament que és el límit que té la nostra oïda per captar qualsevol remor. Diguem-ne que és un estat que qualifiquem de silenci. O no us heu adonat mai del so del silenci?

De silencis, en la comunicació humana, n'hi ha de moltes maneres: llargs que en la conversa pesen com lloses, curts o pauses, enutjosos com a resposta a una pregunta, agraïts que eviten comprometre'ns, hipòcrites que amaguen raonaments impronunciables o massa exposats, suggeridors acompanyats de mirades insinuats, concessius que eludeixen una negativa, obligats per la repressió de l'entorn, etc., per tant, també podríem parlar del llenguatge del silenci.

Com a subjecte, considerat individualment, és un gran amic, fidel, sincer, imprescindible i consubstancial a la naturalesa humana, sense el qual no reeixiria la creació, la concentració, l'estudi i l'aprofundiment en les mil i una qüestions que ens planteja l'existència.


Comentaris

  • i també hi ha...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-01-2005 | Valoració: 10

    silencis obligats, boques tapades per l´opressió, silencis de timidesa social, silencis per no saber què dir quan creus que ja ho has dit tot, silencis de muts marginats que ningú els escolta, silencis quan saps ben bé que ningú t´escoltarà, silencis de vellets que només tenen passat...
    kukisu... m´has captivat, no et coneixia quasi... tens una força aixafadora, filosòfica, d´arrels de raó humana evident, de poesia lògica, de psicologia latent, de ciència i biologia poètica...
    felicitats... et seguiré llegint... perquè no distreus... OMPLES!!!
    una abraçada!

  • EL LLENGUATGE DEL SILENCI[Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-11-2004 | Valoració: 10

    Company!! m'agrada el teu SILENCI,
    i encara m'agrada més el llenguatge del silenci que tan bé descrius en el contingut del relat.

    Amic Kukisu :

    fins a dia d'avui no recordo haver-te comentat res, però en canvi t'he llegit molt,
    i ara ja era hora de fer-te el meu humil i sincer comentari al respecte;
    per tan, et felicito pels teus bons relats,...

    I encara un últim apunt :

    volia agraïr-te profundament el teu comentari que vas fer-me a MARTÍ I POL,
    perquè vas ser tu el primer de tots dels qui em van comentar un poema,
    i te'n volia donar les més sinceres gràcies Kukisu.

    Jo no sabia ben bé com fer-te arribar el meu agraïment, i espero haver estat a l'alçada de les circumstàncies, i gràcies de nou!!

    UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!
    ESCRIU I NO PARIS MAI!!!