silenci

L'eco del silenci m'omplia els ulls de cendra...
I la nit es corsecava pel crit d'un pulmó buit:
Un instant d'emmudiment.

Un calfred m'esquinçava la pell del cos
I, amb els músculs desbocats,
La tremolor m'eriçava tres promeses de la sang.

Estàvem junts, sense paraules; no ens calien.
Ja feia massa temps que ens sabíem i ens llegíem.
Sota els llavis vedats s'hi movia una parpella.
I una boira llaminera s'escampava per més de mil racons prohibits...

Els llavis paraplègics no eren sinó actors,
Artífexs que jugaven a fer veure
Que el silenci era l'antídot més sublim de la passió.