Silenci

“Son, fill de la nit
i germà de la mort.” (L’Eneida, Virgili)

Silenci
i esclats d’euforia
en la nit,
a parts iguals,
com les onades
llepant el cel
i retirant-se
com el vent,
fugint d’Eòlia
la seva presó,
com la realitat
amagada rere les ombres,
com un crit de Victòria
abans de l’alba,
com la revolta
de les papallones,
com la pau,
com l’empatia,
conquerint somnis,
derrotant veritats.
Silenci melodiós,
ple de girs dels planetes
i de les petites coses
en Si bemoll menor,
ressonant, com sortit d’un corn
on s’apinyen i es barregen
idees, records
persones i personatges,
recreats a ulls dels nostres,
desitjos
i obsessions.
Silenci, cau la nit
i s’obre el teló.