Silenci... Silenci... (2)

Un relat de: frexita

ELS ESTIMO...ALS DOS, SI! I...QUI ÉS L'ALTRE?
L'altre és el mateix que el d'abans però d'un temps enrera, l'altre és aquell que no depenia de ningú, que no li faltava un sumriure sino que més aviat els regalava...
L'altre és el mateix que el d'abans però sense cap trucada resignant-me a confessar secrets inconfessables, somnis amagats sota un cor de ferro, desitjos dominats per un gran silenci, desitjos d'estar amb ell, amb ell i amb l'altre, amb el d'ara i amb el que era un temps enrera...
I confessant silenciosament sense cap trucada resignada, ell i l'altre és el mateix, ell:el d'ara; mentre que l'altre és el senzill, sense aspirar a ser més del que en realitat és, és el simple que no es preocupava...
Si, la vaig cagar, l'estic cagant... els estimo; si! als dos, a ell i a l'altre!
QUI ÉS L'ALTRE?
No és un error, no m'he equivocat, l'altre és els dos...
Estimo un somriure i una llàgrima a la vegada,
Estimo un petó i a una petita abraçada,
Estimo a una amistat i a una baralla,
A una mirada i un cap sotaterra,
ESTIMO A UN T'ESTIMO I A UNA SIMPLE`PARAULA;
L'ESTIMO A ELL I ESTIMO A L'ALTRE PERQUÈ AL CAP I A LA FI, SÓN SIMPLEMENT EL MATEIX.

Torno a la realitat, trucu amb el desig de confessar altre vegada, per sentir-me més lleugera, els silencis pesen...

PIIIIIPPPP...PIIIIIIPPP...: -Digui?

-shshshs... tan sols el respirar d'un i de l'altre...
shhhshhh shhhshhs


SILENCIS, SILENCIS.....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer