Siguis qui siguis

...n'hi ha molts a la vida, .....però enemics? Se n'ha de saber per tenir enemics! Enemics de categoria, d'aquells que honren una vella i profunda enemistat!

Vols ser la meva enemiga? I ens esbatussem al fòrum?

I si vols una raó (per a mi no cal cap raó la irracionalitat fa més interessant aquest sentiment) ja en tens una, de l'altre dia que et vaig dir xafardera.

G

Què va passar perquè fossiu enemics? M'hauria agradat que aquest curt relat seguís i seguís fins convertir-se en una llarga i deliciosa novel·la, com el teu relat.

Una besada!

Felicitats pel relat!
No se que va encaminar aquesta persona a declarar-te la seva enemistat, pel que veig tampoc tu ho tens molt clar, però almenys t'ha aportat una cosa bona...t'ha inspirat un relat magnific!
Encara li haurem de donar les gràcies....

Una abraçada!

Què ho separa o potser què + qui ?
Amics o Enemics què ens il·lumina a decidir i triar o a triar i decidir.
Relat reflexionador. Gràcies, Gypsy.

Gypsy avui et vull fer una confessió, la primera vegada que et vaig llegir va ser per què et deies com la meva gata. Ara tinc d'agrair-li el haver conegut la teva literatura gracies al seu nom. M'ha agradat molt aquest relat. Es curiós però a mi m'ha passat exactament això alguna vegada i sempre m'ha quedat la recança de si no vaig ser capaç de transcendir la primera impressió. En el aspecte formal, molt ben escrit.

Què bé que escrius, gypsy! M'has fet seguir les paraules com si fos l'ull que les vigila, lletra a lletra, a mesura que les escrius. I quan he acabat, he tornat a començar per mirar de trobar l'enemic necessari que tota l'estona semblava -em mantenia expectant- que anava a emergir. Però no l'he entès, gypsy. Només podria fer hipòtesis del que vols dir i si l'he de llegir més vegades per arribar-hi, ja no s'hi val. No sé si m'hauria d'avergonyir, però pensa que represento a un conjunt de lectors que tindrien la mateixa dificultat.
Ho considero un exercici d'estil que has escrit utilitzant un to intimista molt encertat. Uses algunes sentències intermèdies ben integrades, com "Hi ha odis que neixen obscurament i resten per sempre". L'ortografia, fins on jo la sé, és molt correcta (només dubto si el plural de desig és desigs o són els teus desitjos). El vocabulari m'ha semblat equilibrat, sense cap nota fora de to que trenqui l'harmonia.