Sigues arbre!

Un relat de: Epicuri


Del vent, forades la terra.
t'endinses fins la foscor.
Esclates!

Del verd de l'herba cerques les flors,
i amunt! cel enllà, obres tes branques.

Dones fruit, ombra, aixopluc,
frescor i fulles, llenya, bellesa,
i foc!

Sempre es pot tornar a tu, ho dones tot,
i a sobre...sense paraules!

Sigues tu, sigues amor, sigues arbre!

Comentaris

  • Sigues tot[Ofensiu]
    joanalvol | 27-04-2012 | Valoració: 10

    Sigues foc, aire, aigua, terra i èter. Sigues tu.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Vers el cel[Ofensiu]
    nadàlia | 26-04-2012 | Valoració: 10

    Com, em demano viure sense arbres, o encara viure al marge de l'arbre, sense copsar-ne tot això que molt bé dius, expresses amb bellesa. Com tu sóc amic de l'arbre i sempre m'han seduït, arrelats ben al fons de la terra que els ha vist néixer, expressant el goig de viure als quatre vents. Serem arbres?

  • La calidesa de la fusta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-04-2012 | Valoració: 10

    Com la calidesa de la fusta, res de res. I el seu creador, l'arbre, el magnífic personatge que ara abraçaria. El millor aixopluc i la millor erupció de vida. L'has venerat en aquest poema, l'has descrit amb el cor obert, amb les mans plenes de tot. Un homenatge al rei de la natura. Una abraçada.

    aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com