Cercador
SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. ELS FRANCH DE VILANDENY I DE CARDONA
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan ens aturàvem en aquest indret del Solsonès, no tenia consciència de fins a quin extrem m’acabaria interessant la peripècia vital d’aquesta nissaga.
L’enciclopèdia a l’entrada Vilandeny diu : En aquest sector es troba l'antiga masia de Can Franch, família que administrà durant moltes generacions les possessions que Ripoll tenia al veí terme de Sorba.
Andreu Galera i Pedrosa , de l’Arxiu Històric de Cardona, explica dels Franch: família de pagesos benestants oriünda del lloc de Vilandeny (Navès, Solsonès), molt proper a Cardona, fins que l’any 1679 obteniren de Carles II el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona en la persona de Francesc Franch i Soler, el fill primogènit i hereu de Joan Ramon Franch (†1652) i Emerència Soler. Poc temps desprès, Francesc traslladava la seva residència fins a Cardona i el casal que el seu pare havia comprat l’any 1650 en el carrer de la Fira (número 2), a tocar del Firal, en la que havia de ser la casa pairal dels Franch per espai de tres-cents anys. Aleshores, ja havia enviudat de la seva primera muller, Anna de Gibert i d’Aguilar, la germana del donzell Miquel de Gibert, amb la qual havia estat pare d’una única filla, Maria Anna Franch i de Gibert. Per això mateix, s’esposa en segones noces amb Anna Maria Boix i Bordons (†1740), la filla de d’Antoni Boix i Maria Bordons, i germana del notari Antoni Boix i Bordons, segons capítols del 26 de setembre de 1682, amb la qual fou pare d’altres nou fills encapçalats per Antoni Franch i Boix, el seu primogènit i hereu, que estudià fins a doctorar-se en drets. Vers el 1700, la família restava encapçalada per Francesc i el seu hereu Antoni, que l’any 1704, enllaçava amb Francesca, la filla del senyor Melcior de Rovira i Reguer, donzell, baró de Sant Climenç i Miravé, amb residència a la ciutat de Solsona.
Advertir, però, que al seu costat convivia una branca secundogènita. Ens referim a la família de Josep Franch i Soler, el fill cabaler de Joan Ramon Franch, que estudià fins a doctorar-se en lleis per integrar-se després dins l’administració ducal com assessor ordinari de la Cúria ducal. L’any 1675, s’esposà amb Dionisia de Capdevila i Pejoan (†1706), l’única filla d’Antoni de Capdevila i Joana Pejoan, que com a hereva universal dels seus pares va heretar la casa dels Capdevila a la plaça de la Fira, on s’instal•là el novell matrimoni. Josep i Dionisia van ser pares d’un fill, Joan Francesc Franch i de Capdevila, Doctor en drets, que com ja hem dit enllaçà amb Isabel Maria Jordana i Tristany, la filla del Doctor Francesc Jordana i Anna Maria Tristany.
Els Franch assoliren a Cardona la condició de Patricis i Protectors de la Confraria de la Verge del Patrocini; en la desapareguda casa del carrer de la Fira número 2, - pintada de color blanc, a la dreta de temple parroquial - es custodiava la imatge de la ‘ Verge Petita’; d’aquí sortia el recorregut de Festa Major que sota l’amorosa protecció dels ‘petits bastoners’ la duia fins a l’església de Sant Miquel , i Sant Vicenç.
Com en el cas dels Tolrà de Cabrils, el període 1936-1939, comportarà per als Franch un canvi radical en la seva existència
L’enciclopèdia a l’entrada Vilandeny diu : En aquest sector es troba l'antiga masia de Can Franch, família que administrà durant moltes generacions les possessions que Ripoll tenia al veí terme de Sorba.
Andreu Galera i Pedrosa , de l’Arxiu Històric de Cardona, explica dels Franch: família de pagesos benestants oriünda del lloc de Vilandeny (Navès, Solsonès), molt proper a Cardona, fins que l’any 1679 obteniren de Carles II el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona en la persona de Francesc Franch i Soler, el fill primogènit i hereu de Joan Ramon Franch (†1652) i Emerència Soler. Poc temps desprès, Francesc traslladava la seva residència fins a Cardona i el casal que el seu pare havia comprat l’any 1650 en el carrer de la Fira (número 2), a tocar del Firal, en la que havia de ser la casa pairal dels Franch per espai de tres-cents anys. Aleshores, ja havia enviudat de la seva primera muller, Anna de Gibert i d’Aguilar, la germana del donzell Miquel de Gibert, amb la qual havia estat pare d’una única filla, Maria Anna Franch i de Gibert. Per això mateix, s’esposa en segones noces amb Anna Maria Boix i Bordons (†1740), la filla de d’Antoni Boix i Maria Bordons, i germana del notari Antoni Boix i Bordons, segons capítols del 26 de setembre de 1682, amb la qual fou pare d’altres nou fills encapçalats per Antoni Franch i Boix, el seu primogènit i hereu, que estudià fins a doctorar-se en drets. Vers el 1700, la família restava encapçalada per Francesc i el seu hereu Antoni, que l’any 1704, enllaçava amb Francesca, la filla del senyor Melcior de Rovira i Reguer, donzell, baró de Sant Climenç i Miravé, amb residència a la ciutat de Solsona.
Advertir, però, que al seu costat convivia una branca secundogènita. Ens referim a la família de Josep Franch i Soler, el fill cabaler de Joan Ramon Franch, que estudià fins a doctorar-se en lleis per integrar-se després dins l’administració ducal com assessor ordinari de la Cúria ducal. L’any 1675, s’esposà amb Dionisia de Capdevila i Pejoan (†1706), l’única filla d’Antoni de Capdevila i Joana Pejoan, que com a hereva universal dels seus pares va heretar la casa dels Capdevila a la plaça de la Fira, on s’instal•là el novell matrimoni. Josep i Dionisia van ser pares d’un fill, Joan Francesc Franch i de Capdevila, Doctor en drets, que com ja hem dit enllaçà amb Isabel Maria Jordana i Tristany, la filla del Doctor Francesc Jordana i Anna Maria Tristany.
Els Franch assoliren a Cardona la condició de Patricis i Protectors de la Confraria de la Verge del Patrocini; en la desapareguda casa del carrer de la Fira número 2, - pintada de color blanc, a la dreta de temple parroquial - es custodiava la imatge de la ‘ Verge Petita’; d’aquí sortia el recorregut de Festa Major que sota l’amorosa protecció dels ‘petits bastoners’ la duia fins a l’església de Sant Miquel , i Sant Vicenç.
Com en el cas dels Tolrà de Cabrils, el període 1936-1939, comportarà per als Franch un canvi radical en la seva existència
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425483 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS