Sí...

deixant fluir la vida que tenim dintre, sense pensar per què i per què no. Sentint, sense ofegar les ànsies de fer, d´estimar. El mar de la vida és immens, ple de posibil·litats, ple de camins.
Una abraçada

Hi estic d'acord..
No sé per quin motiu, però al llegir el poema m'ha invadit una sensacio de tristesa enorme..
Pero no et puc explicar el perque.
Felicitats, perquè només les lletres que evoquen sentiments provenen dels sentiments més profunds.
Una abraçada

i bons consells...t´han servit per fer un bell poema. Enhorabona!

Sí, que t´envio una forta abraçada.

I especialment aquest vers:

No vulgueu exigir
sempre l'àpat
de la raó.

I tanta gent que n'està empatxada. I les cataractes de la raó, no els deixen veure bé.

Fins ara.
lagavinadelfar

Tant de bó moltes parelles els seguissin inspirats per aquestes paraules tan boniques que els hi dediques.
M'ha agradat molt el comentari que has fet sobre el meu Testament. Ha estat un comentari molt poètic, gairebé semblava un poema per la sensibilitat que desprenia.
Molts petons

La vida en parella passa etapes que no es poden descuidar si vols que funcioni. Comença dolç i esperançat, s'han de sortejar obstacles, apartar la boira, remar a contracorrent, però sobretot si s'estima de debò, només cal agafar-se de la mà i compartir la vida amb il·lusió, valorant els petits detalls.

Una abraçada

però,
si no ens mirem avans als ulls,
com sabren cap a quina direcció caminar?
com sabrem en cada moment,
a qui toca agafar els rems?
però sobre tot, sobre tot,
no deixar que la mútua carícia
s'adormi mai, enlloc.

que l'amor no és mirar-se als ulls, és mirar tots dos en la mateixa direcció.
Molt agraïda pels teus comentaris.
Una salutació
Nonna_Carme