Si un dia......

Si un dia em donessis la mà…. tremolaria. Si un dia sentís la teva escalfor embolicant els meus dits, m’estremiria. Si un dia, sense esperar-ho, el teu palmell fort, anés a fer niu en el meu, s’eriçaria cada centímetre del meu cos. Si un dia, sense més, els teus dits cerquessin lloc entre els meus, m’espantaria. Si un dia em donessis la mà, si un dia qualsevol em donessis la mà, sense esperar un gran moment, sense pluges que ens obliguessin a córrer, sense incerteses sobre el seu significat, sense pensar si és o no el moment, si un dia qualsevol em donessis la mà…. somriuria sense ensenyar-t’ho. I en el precís instant que el teu pols impactés amb el meu pols accelerat, tan sols amb el frec senzill de la teva pell nua trobant la meva, s’encendria una espurna que arribaria sense obstacles dintre meu... molt dintre meu. Il•luminaria cada sentit per fer-me sentir encara més viva. I caminaria al teu costat sense moure’m ni un sol mil•límetre, per tal d’evitar que qualsevol moviment fes retirar la teva mà…. de la meva.
Si un dia em donessis la mà, entendria que puc dibuixar i puc somniar i puc imaginar i puc pensar en construir una llar infinita… Perquè la teva mà envoltant la meva em donaria les ganes de caminar…. sempre al teu costat. I espantaria les pors, i faria fora els dubtes, i donaria la força que només un tu i jo junts pot arribar a aconseguir. I potser no hi hauria impossibles, i no hi hauria dobles sentits, i no hi hauria ahir, ni passats, ni records... Només un endavant. Un junts. Un caminem.
I és que si un dia em donessis la mà…. tremolaria.