Si tu i jo fóssim paraules

Si tu i jo fóssim paraules...
res seria més fàcil que estimar-te
Tan simple com dues antítesis:
pur magnetisme entre pols oposats.
Nit i dia, sal i sucre, futur i passat.

Si tu i jo fóssim paraules,
no ens caldria dir-nos res
Amb una mirada ens llegiríem
I en un segon esdevindríem
conte, poema, cançó, llegenda.

Si tu i jo fóssim paraules,
no existiria el temps ni l’espai.
Simplement el verb existir;
existir en un vers, en un somni,
en un pensament congelat.

Si tu i jo fóssim paraules,
les paraules serien nosaltres,
o tots seriem un mateix ser
que vol dominar les lletres
que no es resigna amb el que té.

Si tu i jo fóssim paraules...
res seria més fàcil que estimar-te
llavors per què seguir filosofant?
Si tu i jo fóssim paraules
ens estimaríem en aquest punt final.