Si t'enamores d'un artista...

l' artista,
no toca mai de peus a terra,
en els núvols, en els seus núvols daurats;
camina de puntetes sobre al raó,
sobrevolant la vida de ben lluny.

Quan l' artista està inspirat,
deixeu-lo sol, que engendri la seva veritat.

Avet

Tens tota la raó!
Els artistes són excèntrics i viuen en el seu món. Jo sóc l'amor d'un músic i és ben cert!
M'ha agradat molt, potser perquè aquest tema més molt proper.

Felicitats!

Una abraçada de Hannah

Que diries més. De fet, el títol suggereix coses que després no veig en el text. Ho dic sincerament, i sense cap ànim de ser ofensiu, agressiu, menspreador. Tot al conrtrari: els qui escrivim en aquesta web ho fem per compartir i comentar, i ens exposem així tal com som.
En algun moment sembla que gosis dir més...
L'artista està enamorat de l'art, i de tant en tant el pot identificar en una persona. Però la cosa és més complexa. Penso en Picasso i les seves musses. Jo crec que simplement les va exprémer.
No sé si has vist una pel·lícula que tracta el tema de forma directa i crua, sense embuts: "La belle noiseuse", en què de fet agafa el tema i li dóna la volta. En aquest cas, és la mussa-model qui destrueix el pintor, malgrat que fins al final creiem que és del revés.
Suposo que t'has ficat en un tema terriblement complicat. Quan t'enamores d'un artista... t'enamores de l'art o de l'artista?
Sobre els artistes, d'altra banda, hi ha tants tòpics... Crec que està bé desfer-los. A mi em semblen persones normals i corrents. I molt sovint, més aviat egòlatres i infantils.

La vida no seria el mateix sense vosaltres els artistes, que plasmeu els sentiments i les emociones allà on nosaltres ho podem gaudir i compartir.
A mi m´ha captivat un artista i quina raò tens,
tant propers com llunyans. Uff........per embogir d´amor..........

Magnífic poema, de veres.

Una abraçada i gràcies pels teus comentaris, d.

Naiade, quin poema més viu. M'agradat, desprén tanta vida i tendresa.

"Esperits lliures i generosos
fent-te vibrar d'emoció
expressada en pinzellades,
amb paraules d'amor a cau d'orella
convertint-te en musa
seguint el ritme de les marees."

Gràcies per tan belles paraules.
Una abraçada.
Carme

Segurament, tal com tu dius, si t'enamores d'un artista pots arribar al cel o també acabar al infern... però si no t'enamores mai d'un esperit lliure i generós, si no t'enamores d'algú a qui inspiris una pintura, d'algú que et mormoli paraules d'amor a cau d'orella fetes poesia, d'algú que et converteixi en mussa inspiradora... llavors, ai!, hauràs perdut l'oportunitat de sentir en el cos el ritme de les marees, la seva carícia i l'enyor de la seva presència!

Com tantes altres coses a la vida, tot tresor demana una certa bogeria per anar en la seva búsqueda... i una certa prudència per gaudir-ho! Per això els pirates els enterren...

T'envio una abraçada en vers, amb música de fons i digna de ser emmarcada,
Unaquimera

Artistes, tocats per la melangia,
i l' amor que va escapar....
aquest amor que:

Al music li ensenya colors i paraules
i ell ho transforma en sons,
imborrables.

Al poeta li dona musica i cels de tardor
i ell ho transforma en lletra,
multicolor.

al pintor li ensenya versos i estrofes
i ell ho plasma en imatges ,
de mil tonatges.

l' artista i l'amor,
sempre es busquen,
i mai es troben.

Avet