Si tanca els ulls, no veurà, doncs, les estrelles

L'empit d'aquella finestra,
sense llum,
copeja ara el record més tènue,
en la seva mirada.

Ella, s'emporta la mà al cap,
poc a poc oblida,
el que no vol recordar.

Però l'oblit...
mai no s'oblida,
i sempre queda aquell rumor,
de que mai no va gosar buscar-lo.

Li fa mal, però,
dir-se a si mateixa que va ser un accident,
li fa mal,
haver de dir-se cada dia mentre es mira,
no hauria d'estar aquí, avui.

Un cop més,
mira a través d'aquella finestra;
espera veure el sol.
No el veu...
Però sap que si tanca els ulls,
no veurà, doncs, les estrelles.