Si tan lluny jo no et tingués

Si tan lluny jo no et tingués
tant d'anhel no sentiria,
veure't un instant només
que lluminós tot seria.

Si et tingués propet de mi
que sentís el teu respir
al despertar al dematí
quan l'alba és a ple florir.

Al tard quan el sol es pon
l'ombra creix amb lentitud,
callo, per no dir el teu nom
s'aferma més la solitud.

Per mi és tanta la distància
com l'immens cel gris,
molt més gran és la constància
que em nodreix el teu encís.

Si ens vàrem creuar un dia
per un capriciós destí
va canviar la meva vida
tant que només tinc sofrir.

Si aspirés el teu perfum
o flaire que fa el teu cos,
jo voldria trobar llum
per fer un sol de tots dos.

Més, sempre romandrà encesa
la torxa que m'has deixat,
la tendresa, la bellesa
i el record del teu esguard.

Si em besessis, amor meu,
tot un cel jo et donaria,
llavors seria tan teu
que per tu jo moriria!!!