si t'abracessis a l'arbre sempre...

Un relat de: Marc Freixas

si t'abracessis a l'arbre sempre
la por no et vindria mai a veure...

decidu desencant,
imatge trèmola
i ruïnós afany de viure
sense direccions aparents


la mare naturalesa
t'ha llegit els pensaments
fins al cercle viciós dels desemparats...

i ara, sempre ara
serà que demà
buscaràs residus propicis
a les basures de paraules oblidades, ignorades
en l'avui del menyspreu de sempre


no podràs estimar-me
amb aquesta fòbia que tens
perquè la teva innocència invisible
tapa qualsevol designi pròxim de futur


la casa
és curulla
de petites porcions entristides,
la xemeneia
ja no fa fum
per bastir netedat
quan ve de cop quan baixa
la presència física de l'amor eternitzat


si t'abracessis a l'arbre sempre
la por no et vindria mai a veure

Comentaris

  • però si és preciós[Ofensiu]
    Fidel Català | 27-05-2010

    aquest poema, un dels que més m'ha agradat d'aquestos últims que he llegit teus, i no té cap comentari?

    Ara mateix et poso com preferit.

    FV

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.