Si sou feliços, jo també ho seré

Un relat de: Annix

Jo pateixo, però sé
que vosaltres, sou feliços
amb les vostres vides.

La mare la comparteix,
amb un home que jo no accepto,
perquè encara recordo el pare.

No vull entendre
que tot ja s'ha acabat,
perquè jo encara somio.

Somio en que el pare
tornarà, per conviure plegats,
però no serà real.

La mare ara fa una altre vida,
resta al costat d'un altre
per el qual se sent estimada.

El pare ja no viu com abans,
té una vida sexual,
rebutjada per la societat.

Ell fa un dia a dia diferent,
però si sent a gust
convivint amb ell.

Tota sola vaig veure el seu món,
sola ho vaig descobrir
remanant-ho tot.

Se'm va fer difícil
entendre la relació,
sense que ningú m'ha firmés un no.

Volia que no fós cert
allo que havia vist,
però malhauradament ho era.

Si no fós per vosaltres,
no hauria acceptat,
la situació familiar.

Però ara ja sé, que
si ells són feliços,
jo també ho seré.

Perquè sé que ells m'estimen,
sigui el que sigui,
perquè sóc part d'ells.

Comentaris

  • Annix | 31-08-2005

    en aquest cas la cançó que més s'aproparia en aquest poema i es la que m'ha fet impulsar-me a ser capaç d'escriure'l és la dels pets que porta per titol la vida es bonica pero complicada.

    a la vida te'n adones que has de saber acceptar coses, que malgrat no vulguis, ho has de fer. acceptar que els meus pares es separesin i que estiguesin amb segones persones no m'ha sigut gens fàcil, però al final te'n adones que tu mateixa no seràs feliç fins que veguis que els que més etimes són feliços per això el fet de que cada un dels meus pares hagui pogut refer la seva vida, i que per tant fossin feliços, ha sigut la única cosa que m'ha fet acceptar les coses tal com són i seguir endavant mirant el futur, i caminant el present

  • Molt maco[Ofensiu]
    ITACA | 08-05-2005 | Valoració: 10

    Molt maco preciosa ! si que es dur, els meus no estan separats, però una s'enadona de certes coses ...
    Sempre que necesitis algo ... fes-mo saber.
    Aquest poema teu m'ha fet pensar, i recordar, es dur però com diu un tros d'una canço dels Pets: Anna per favor sigues feliç.

    Una abraçada molt forta maca.

    ITACA

  • sigues tu[Ofensiu]
    FranK | 03-11-2004 | Valoració: 10

    Potser els primers dies es fan dificils, i després de trobar-te amb l'altra situació se't fes més dificil. Ara però, després, la que se'n va sortir bé, va veure les coses bé i va afrontar tot allò que se't va vindre a sobre, vas ser tu soleta... i ho vas fer molt be, això diu molt de tu...els amics et vam recolzar en aquells moments que tot junt pesava massa... pero qui va posar tota la força de veritat vas ser tu.

    Poca gent hauria aconseguit vencer a tot junt com tu vas fer... anims preciosa! que la vida son dos dies...

l´Autor

Foto de perfil de Annix

Annix

12 Relats

24 Comentaris

15437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc l'anna, una noia de 15 anys, de Barcelona que desde fa un parell d'anys escric poemes, quan em sento sola o amb ganes d'explicar alguna cosa a algú. Practico Patinatge artistic, i m'agrada molt escoltar música, apart d'escriure i dibuixar. En la meva vida he viscut bastants paratjes i un d'ells, l'actual, està marcat per un noi molt especial. Com molt bé podeu veure en alguna poesia, tinc els pares separats, desde que tenia 10 anys.