Si somrius

Un relat de: Jimbielard

Si et sents trista i abatuda
i creus que s'enfonsa el món
no abandonis la partida
ni t'endinsis en la son
que t'allunya de la vida

Posa-hi sucre a la ferida
I el dolor se't farà apàtic
Com el gris que has fet a mida
Dins els teus ulls acromàtics
I que suament s'hi nia

Si l'amargor en la mirada
T'eclipsa tot l´ entorn
Fins plorar desconsolada
Treu el pa de dins el forn
I farceix-lo amb melmelada

Que es més dolça una tristor
Si fas la foscor més lliure
Per poder veure en colors
Nomes et caldrà somriure
Acomiadant-te del dolor.

Sentiràs que el plor minora
i l'aigua que duus a la sang
cercarà sorra per fer-ne fang
trobant-me al costat teu alhora

Que somrius

Comentaris

  • Busca la part bona...[Ofensiu]
    Naiade | 07-05-2008 | Valoració: 10

    Ja havia llegit aquesta poesia en el Melorepte, al que també hi vaig participar.
    M'agrada aquesta manera de transmetre positivisme. Que faríem sense l'ànim cada cop que la vida ens colpeja?
    El que dius es molt cert, segons com enfoquem les coses, les veurem millor o pitjor.
    Posem-nos sempre les ulleres de vidres acolorits i la vida ens serà més agradable.

    Endavant

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/