Si res no em destorba

Tinc el pensament embadalit,
l'ànim asserenat.

M'hi confio,
sense ànsia ,
i mi sostinc
en aquest llindar
el temps imprescindible.

Després,

orientat per una respiració profunda
vesprejo destriant rareses
resseguint la boca dels somnis
quan d'esquitllada,
un efímer somriure sense judici
s'estira,

si res no em destorba.


JOANpALMAROLA
06 de Febrer de 2005