Si rentava els plats al matí em posava calenta

Sempre em passava el mateix, si rentava els plats al matí em posava calenta. Després d’uns minuts de notar el contacte i la pressió del marbre de la pica sobre la zona del meu pubis mentre m’hi recolzava per rentar els plats, el meu clítoris em començava a reclamar que li parés atenció, que me’l toqués.

-Ostres si el meu manso fos aquí...

Era un matí de dissabte, plovia, era un dia perfecte per una bona rebolcada. Ell no hi era, no seria el mateix però jo no me n’estaria. Ja està, ja ho havia decidit, acabaria els quatre plats que em quedaven i me’n tornaria al llit.

I mentre em perdia amb aquests pensaments, em va arribar un missatge al mòbil. Era ell, el meu bonic i preciós carinyet:

-Nena, com vas? Quines calcetes portes? Si avui m’hagués llevat al teu costat t’hagués donat el bon dia tot traient-te-les amb els llavis... Et trobo a faltar i tinc ganes de tu.

«Bufff, quin calentón!»

Dia a dia allò em meravellava. Set anys de viure plegats i encara sentia aquell rum-rum intern quan llegia un dels seus missatgets. Era com un bola rara, com d’energia, que m’arribava directe a l’estómac fent-m’hi un nus que em tallava la respiració. Després notava com aquesta bola es dividia en dues, una que pujava directe al cor, me’l tocava i me’l desfeia i l’altra que baixava cap avall a la vagina escalfant-me-la i deixant-me totalment humida.

Les meves amigues al•lucinaven amb nosaltres, set anys sense poder sortir de casa sense un salvaslip posat. Un petonet als llavis, una mirada, una mà agafant-me per la cintura, un xiuxiueig a l’orella... Sempre, tot m’agafava per sorpresa com en les primeres cites i tot em desfeia i tot em deixava humida.

No acabaria de rentar els plats. No sabia quina hora era a Londres ni tampoc si ja havia començat la seva ponència; me’l coneixia i no el volia distreure però em vaig deixar anar i el vaig contestar:

-Ai nen, com m’agradaria. Jo també et trobo a faltar i també tinc ganes de tu... MOLTES!

La resposta no es va fer esperar:

-En dos dies soc a casa i em tindràs tot per tu i a fulltime. Tinc moltes ganes de sentir-me dins teu.

I aleshores la cosa es va disparar. Em va venir a la ment el seu cos, aquell pit i aquells braços tan forts, tan d’home. Les seves aixelles... La meva debilitat. Ell seu estómac amb aquells pèls que tant m’agradaven d’acariciar perquè sabia que passant per allà notaria el cap del seu membre tot erecte, com si sortís a saludar-me.

«Uiiix bufff...»

Perquè si jo em quedava mullada a la mínima, el meu home és quedava trempat amb un no res. Dos segons de sentir-me al seu costat, unes paraules trapelles a l’orella, un veure’m despullada, un tocar-me la teta, un simple petonet, un missatge dolç de bona nit …Tot el deixava empalmat.

Me’l sabia prou bé per saber que tot i la distància i la feina, en aquell mateix moment després d’aquell intercanvi de missatges, tenia el penis ben palote.

Vaig deixar els plats amb urgència, vaig despullar-me i em vaig escolar al seu costat del llit. Els llençols feien olor a ell.

No em van caldre joguets... Unes refregades de clítoris amb una mà, l’altra en el mugró, els llavis oberts xupant-li amb la ment i... em vaig bEEEEEn cOOOOOOOOOrre!