SI NON È VERO... (Història certa)

Un relat de: rnbonet
Direm que Segismund Benparlat i Moltamel tenia un alt càrrec al govern d'aquell estat multinacional. De les autonomies, en llenguatge oficial.
Direm que l'honorable Benparlat, no content amb el que guanyava pel càrrec, - exagerada quantitat que tots endevineu i no vull anomenar- va voler ampliar els 'calés' i patrimoni de manera poc honrada. Direm també que era un home religiós, de missa i combregar diari.
Direm que s'embolicà en negocis fraudulents que presentà als companys de partit i al poble com el 'no-va-més' de la modernitat,
Direm que als seus quaranta-nou anys es separà de la dona, amb la qual tenia tres filles. I direm que immediatament s'amistançà amb una gata-maula cara dura i avariciosa com ell, lúbrica i sense escrúpols que, fent honor a la veritat, estava més bona que el pa.
Direm que el prohom Moltamel, coneixedor de la natura humana, utilitzava molt sàviament la exuberant, escultòrica i lúbrica senyora per tancar tractes, quan li fallaven al cercle d'amistats, on refeia una dita ben antiga:” És que, ja sabeu, la dona del César, a més de puta, cal que ho demostre”. I els antics amics reien la gràcia. Com li reien altres semblants: el no saber si quan signava un expedient de compra “administrativament correctíssima” (sic) no tenia en compte a qui ho feia, encara que el ”paio” (sic) fos un indesitjable. “Les relacions sorgeixen quan sorgeixen i cal aprofitar les oportunitats”.I afegia, cínic: “Com quan vas a la carnisseria i no saps si el que compres és carn d'animal mort o de persona”.
A hores d'ara, ja no són els amics qui riuen. I explicarem perquè: s'excediren en allò d'omplir el sac. Fins que es foradà. Direm que feren bo el refrany “l'avarícia trenca el sac”.
Per això, anys després, per mor d'una denúncia sense quasi importància, la fiscalia posà mà i va començar una investigació que dura fins hores d'ara.
Direm, com un final sense resposta: què fem? Ho posem al bany Maria? O millor ho deixem coure al forn?

Comentaris

  • Què direm...[Ofensiu]

    Què direm d’aquest relat, ple de fantasia i suposicions, doncs senzillament que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Què vols que et digui!
    —Joan—

  • Fantasia[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-12-2012

    Bon exercici d’imaginació i ciència ficció: Es descrius uns fets que mai han passat i no és probable que passin. Com a hipòtesis està bé, però ningú s’ho creurà. I molt menys a València, per favor!.
    Ho deso en el calaix de les coses fictícies, per recordar que una vegada hi va haver un escriptor agosarat que va imaginar més enllà dels límits de la fantasia.
    I rebolica que fa fort!

  • Benparlat i Moltamel[Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2012

    és un paio que ens escama
    sembla que passava gana
    i va trobar un caramel.


    Alaaa!!! I no és ficció, senyors del jurat! Ep: jo només parlo amb el meu advocat defensor. I quan surto, encara hi ha senyores que em jaleen. Olé tuz huezos, diuen. O alguna cosa així. Quina canya! Tens un llenguatge propi, estimat rnbonet. Mordaç, encantador, visceral, arrauxat. Uala. Bonissim.

    a

  • Es pot dir més alt [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-12-2012

    però no més clar.
    I a mi que aquest "paio " em quèia bé ! Ha demostrat ser ben tonto de deixar-se enredar o com tu dius molt bé :l'avarícia trenca el sac.

    He vist que vas posar el final meu al conte del Trompellot. Gràcies però penso que el final del Francesc era més bo.
    Tot i que encara queden dies ,et desitjo a tu i família unes molt bones festes i que el proper any puguem seguir a RC.
    Una abraçada , Ramon .

  • Qui oli...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-12-2012 | Valoració: 10

    ... remena s'omple la mà i això ha passat i seguirà passant fins que algun d'aquests "senyors" pengi del arbre de la plaça Major d'algun poble. Dràstic!!! Doncs si, però potser seria més efectiu. La Justicia la paguem tots i és tan lenta que la paguem més d'una vegada. Al cap i a la fi com més grossa la fas més lenta és la Justicia a aplicar. I al final no tornen els diners i entre amnisties i bona conducta dos anys i un dia i al carrer. Però amb uns quants milions de euros a la butxaca. Pau social, senyors!!! Com ben bé dius " Si non è vero..."
    Una abraçada.

  • Real com la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-12-2012 | Valoració: 10

    Amb el teu estil únic, amb el teu llenguatge únic i preciós ens presentes una història massa real, massa semblant a la nòria que ens envolta. Que potser aquest paio té una casa a Port Sa Playa? Em fa l'efecte que per allí en corre més d'un. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!