Si només fos un instant fugaç...

Un relat de: Sergi Elias Bandres
SI NOMÉS FOS UN INSTANT FUGAÇ…

Aquest benestar que no tenim… què és? Qui se’l va inventar? Realment serveix per a alguna cosa? El món està capgirat… l’hemisferi sud està molt més que mancat de recursos… i què fa Trump? Un espectacle polític? En què es basa per a definir-ho tot a l’inrevés, si ja està tot a l’inrevés? Vol acabar amb el món i marxar a Mart amb una nau? Un show-man polític al sagrat Imperi que governa el món sencer des de la Casa Blanca? Què será de Mèxic, amb el mur, i de tot Llatinoamèrica? Haurem de llegIr els diaris com si fossin una aventura per entretenir-se? Però quina mena de broma ens están muntant? Tot això és seriós. Fa perdre la confiança. I tothom sap que no s’ho faran mirar. I tenen molt, massa, massa poder. Jo només vull que això s’acabi ràpid. Pel bé del món i de tothom qui hi habita, que s’acabi ràpid.


Sergi Elias
29-01-2017

Comentaris

  • "El món[Ofensiu]
    POBLET | 08-03-2017 | Valoració: 10

    està capgirat..."
    Ostres i tant.
    No puc estar més d'acord amb tot el que ens narres en aquesta reflexió esplèndida, Sergi. Molt bon treball, amic. Gràcies per comentar-me.
    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • Exacte![Ofensiu]
    olgalvi | 06-03-2017 | Valoració: 10

    Tens molta raó amb el que dius, el món està canviant i no sabem pas a on anem. L'home hauria d'haver après d'errors passats però no hi ha manera, una vegada i un altra la història malauradament es repeteix.

  • Aleix de Ferrater | 04-02-2017 | Valoració: 10

    Fa molta por aquest home. No ens podem quedar amb l'anècdota dels seus actes perquè és un retorn brutal a l'edat mitjana. Costa de creure i fa por, molta por. Una abraçada, Sergi.

    Aleix

  • No crec que...[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-02-2017

    ...trigui gaire a acabar-se. Potser tu i jo encara tindrem temps d'acabar les nostres vides sent vells, però no crec que quedi gaire més...
    Tot plegat és una tragicomèdia a nivell planetari. I per fer riure, i fer plorar, encara una mica més, aquí tenim el Trump en el paper estel·lar, una caricatura d'ésser humà, algú que té molt poc a perdre, que no hi és tot, i que té uns botonets a l'abast dels seus dits que si els toca... Si ha de ser només un instant fugaç jo ja hi firmo...

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 02-02-2017 | Valoració: 10

    Jo també penso com tu, calfreds em fan venir tots plegats.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

606 Relats

1651 Comentaris

341516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
sergieliasbandres@hotmail.com

M'agrada molt Joan Alcover, Joaquim Amat-Piniella, Isaac Asimov, Paul Auster, Charles Baudelaire, Dan Brown, Bukowski, Cantar de Mio Cid ( Anònim ), Alejo Carpentier, Raimon Casellas, Camilo José Cela, Céline, Cervantes, Dostoievski, Alexandre Dumas, F. Dürrenmatt, Michael Ende, Tibor Fischer, Ken Follett, Frederick Forsyth, William Golding, Ignacio Gómez de Liaño, Roberto Iniesta, Kafka, Kerouac, D.H. Lawrence, Lucreci, Antonio Machado, Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Melville, Eduardo Mendoza, Henry Miller, Terenci Moix, Quim Monzó, Marlo Morgan, Robert Musil, George Orwell, Pere Quart, Carles Riba, Arthur Rimbaud, Mercè Rodoreda, Patrick Rothfuss, J.K.Rowling, Salman Rushdie, Emilio Salgari, J.D.Salinger, Joan Salvat-Papasseit, Emili Teixidor, Tolstoi, Ramón del Valle-Inclán, Jules Verne, Émile Zola,... moltíssimes i moltíssims! D'aqui relats també.

Mestra de morfologia: Soledad Varela Ortega.

Mestres de llatí: Esperança Borrell i Vidal, József Herman i Mònica Miró i Vinaixa.

Mestres de teoria de la literatura: Joan Abellan, Pere Ballart i Enric Sullà.

Mestres de matemàtiques: V.Frías, S.Nagruk i M.Polo.


"-Has intentat, últimament, escriure una novel.la? -No. -I després, com si de sobte ho hagués recordat, súbitament afegí: -Per què? Estàs disposat a revelar-me aquest secret teu en referència al segon paràgraf?".

'Azazel', ISAAC ASIMOV.

"Por lo pronto, aquél personaje había sido el testigo y confidente de su infancia; estaba presente aún en la cabecera de cada cama de la remota casa paterna, donde se estaría esperando el regreso de un Ausente".

"Esteban recordó que en estas viejas casas criollas era costumbre dejar cerradas con llave, para siempre, las habitaciones de los muertos".

"Maldecían las gentes a los soldados que habían traído aquella plaga nueva, sacada de sabía Dios qué subterráneo de momias; sabía Dios de qué mundo de esfinges y embalsamadores".

"Allí, en medio de muebles movidos de sus sitios, sobre un piso cuyas alfombras estaban arrimadas a una pared, seguía la juerga, con un descocado bailoteo de manolas del rumbo y de mozos de la peor facha, que se vaciaban grandes vasos de vino en el gaznate, escupiendo a diestro y siniestro".

"Había soñado con hacerse útil entre hombres arrojados, justos y duros, olvidados de los dioses porque ya no necesitaban Alianzas para saberse capaces de regir el mundo que les pertenecía".

"Ahora, quienes habían traído la Época en hombros, dándola, imponiéndola, sin retroceder ante los Recursos de Sangre necesarios a su afirmación, se escondían en folios de contabilidad para olvidar su advenimiento".

'El siglo de las luces', ALEJO CARPENTIER.

"I la sang del primer crim,
germe de la humana guerra,
fou la senyal del règim
que impera damunt la terra".

"Rei vol dir la tirania
que arbora un llamp per fuet,
i si en fa mal ús no expia
els delictes que comet.
Car ell per son propi dret
és inviolable, i mena,
com un bestiar llanut,
el poble que du en l'esquena
el segell de servitud".

"No plou; i el rei demana consell al sacerdot.
Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot
de la secor, gemega. La terra se despulla;
són esquelets els arbres desnús de fruit i fulla;
si el ric menja pa d'ordi, pels pobres no n'hi ha;
la fam els crims engendra; se mor el bestiar;
les mares llet no tenen; badallen en llurs braços
els nins; cauen els homes extenuats i lassos;
i els ulls de la morenta família d'Israel
esguarden llagrimosos, eixa blavor cruel
a les pregàries sorda, com el metall brunyida;
i si un instant l'entela un poc de boira humida,
de sobte, l'arregussa un vent abrusador".

"Jo no sé quina estranya timidesa,
jo no sé quin pudor,
quan els fills han eixit de la infantesa,
tanca el florir creixent de la tendresa
en nostre interior".

'Poemes bíblics', JOAN ALCOVER.



Els meus historiadors preferits són Joaquim Albareda, Perry Anderson, Simon Baker, Jacques Barzun, Hamit Bozarslan, Enric Calpena, Joan Esculies, Ian Kershaw, Jorge M. Reverte i Robert Service.

M'interessa molt la mitologia celta.

El meu filòsof preferit és Sòcrates. D'altra banda, m'encanten Michel Foucault, Sigmund Freud, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Michel Onfray, Anna Pagès, Plató i Bertrand Russell.

Els meus artistes preferits són Salvador Dalí i Jaume Pla.

Per a meditar m'agrada llegir a Jiddu Krishnamurti.

Com a biòleg, m'agrada molt Charles Darwin.

Els meus assagistes preferits són Tomás Abraham, Marcos Arruda, Jesús Ávila Granados, Pablo Badillo O'Farrell, Hans-Georg Gadamer i Ignacio Gómez de Liaño.

D'autoajuda m'agraden Wayne W.Dyer i Álex Rovira.

M'encanta escoltar Al Di Meola, Alice In Chains, Vicente Amigo, Barricada, Beethoven, Carles Benavent, Maria Del Mar Bonet, James Brown, Chopin, Cicatriz, Eric Clapton, The Clash, John Coltrane, Ry Cooder, Alice Cooper, The Corrs, Cranberries, Cream, Miles Davis, Decibelios, Deep Purple, Distorsión, Duncan Dhu, Bob Dylan, Gatillazo, Handel, Michael Jackson, King Crimson, Kitsch, Lax'n'busto, Loquillo, Lluís Llach, Bob Marley, Metallica, Fermín Muguruza, Iñigo Muguruza, Paco de Lucía, Els Pets, Pink Floyd, La Polla Records, Adrià Puntí, Lou Reed, SFDK, Sangtraït, Sau, Arnold Schöenberg, Sopa de cabra, Bruce Springsteen, El Último Ke Zierre, Umpah-Pah, Neil Young, Frank Zappa... i molta de brillantíssima música.

Estic molt interessat en el que s'amaga dins l'odissea psicològica escrita pel seu caos explicat de maneres tant diferents. Em pregunto fins i tot si és tan necessària com es documenta en molts texts i volums.

Tinc un recull de contes per a adults titulat 'Intromissió Homínida', un recull de poesies en castellà titulat 'Recuerdos del sanatorio', una novel.la curta també en castellà, 'Berta persigue a Claudia' i un assaig que parla del que en diu el seu nom: 'El perill de les drogues'. Estic passant a net un recull de poesies i relats que ja té títol: 'Més coses que una sola cosa'. Actualment estic escrivint una compilació de reflexions. No té títol, però la idea és que dugui per nom 'Reflexions, veritats i bagenades'.


Sergi : )



sergieliasbandres@hotmail.com
sergieliasbandresblog@wordpress.com