Si no l'hagués trobat

Un relat de: aurora marco arbonés

SI NO L'HAGUÉS TROBAT

Si no l'hagués trobat,
en l'estança reclosa
alenaria el tedi
del temps asserenat.

Si no l'hagués trobat
la carn fora dormida
guaitant la cruel vellesa
amb cor assossegat.

Si no l'hagués trobat
jauria a la terrassa
veient passar orenetes
en volades d'esbart.

Si no l'hagués trobat,
veuria passar l'aigua
sense un glop que saciés
el cos assedegat.

Prô ell li ha encès les venes
amb oblidat desig
i ha omplert de papallones
el vermell de la sang.

Ell li ha pintat amb roses
el paisatge aclucat
a dins de les entranyes,
de llarg apaivagat.

Ell ha guixat somriures
amb cor i mà d'infant
en els llavis marcits,
de besos desfregats.

Ha perdut l'assossec
de la vida menuda
prô l'ànima es vendria
de no haver-lo trobat.

Comentaris

  • Gràcies a l' atzar[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-01-2011 | Valoració: 10

    Ah, si no l’hagués arribat a trobar... tot el que no hauria estat...
    però van coincidir, per un o un altre atzar,
    i en la cruïlla de dues vides es va iniciar una història nova,
    que ha despertat la carn, que ha assaciat el cos del líquid de la vida, que ha allunyat la solitud de la vellesa, que de cop s’ha fet més càlida, potser pel foc nou que corre per les venes i fa la sang més rica, el cor més fort, el cap més clar, el somriure més ample, l’arruga menys important, els colors més frescos, les roses més precioses...
    Beneit sigui aquest atzar, aquella casualitat, la coincidència o la vida mateixa que li va permetre el regal de la coneixença!

    Ara mateix t’envio una abraçada , molt satisfeta al meu torn d’haver-te trobat un dia per aquest espai,
    Unaquimera

  • Aclariment de la forma apocopada "PRÔ"[Ofensiu]

    Poetes de tanta categòria com Joan Maragall han utilitzat, per qüestions mètriques i acollint-se a la llicència poètica, la forma apocopada "prô". Qui sóc jo, aprenent de poeta per a discutir la validesa del mot ?

  • Bon Nadal Aurora Marco..i ara si...[Ofensiu]
    entortilligat | 26-12-2008 | Valoració: 10

    petons que rima amb...torrons! Buf ja els començo a odiar i mira que m'agraden.

  • Com ens pot...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 25-12-2008 | Valoració: 10

    canviar la vida quan trobem la persona idònia per acompanyar-nos, oi? En el poema hi ha un reconeixement generós d'aquesta troballa, i de l'amor que ha fet revifar sensacions i anhels que restaven adormits. Un poema molt bell i una tendre dedicatòria.
    Una abraçada, Aurora, i Bones Festes.

  • no sé no sé[Ofensiu]
    Fidel Català | 23-12-2008 | Valoració: 10

    això d'escriure "prô" aixina, no em fa el pès, però com el poema s'ho val, un deu xicona.

    Et felicito per tan bells mots.

    F.

  • Trobar, un valor humà[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Un relat jugant amb el si i el no. Trobar sense dependre un camí molt enriquidor.

  • Bell poema d´amor[Ofensiu]
    brins | 19-12-2008 | Valoració: 10

    escrit amb sentiment , paraules formoses i crec que fins i tot agraïment. Aquest agraïment que sentim vers la persona que ens estima i fa camí amb nosaltres.

    En el teu comentari em parles de desitjos...no puc saber què desitges en aquest moment, no puc conèixer els teus pensaments, però el que sí que t´asseguro, és que jo et desitjo felicitat ara per Nadal i sempre.

    Bones Festes!

  • Aquesta vegada has arribat al "master"[Ofensiu]
    entortilligat | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Es el poema d'amor mes bonic que mai he llegit.

    Et segueixo llegint.

    I repeteixo petons que rima amb...torrons(i neules)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.