Si no fos

Si no hagués nascut, ara que ja en tinc 30 no podria dir que sóc qui sóc. De fet, ja des de ben petita que sé que res no hagués passat si no hagués nascut.

No hauria, per exemple, somniat amb tu tantes vegades, ni hauria rigut aquelles estones vora el foc. No hauria abraçat l'aire gèlid que traspassava la bufanda mentre relliscaven llàgrimes de pluja rere els vidres del menjador. No hagués tastat mai aquelles sopes de l'àvia que reconfortaven l'esperit. No hagués estimat tant les mantes que pesaven damunt meu, estirada al llit.

Si no hagués nascut, tampoc hauria estat el tesimoni de la primera flor de primavera, ni de les aïgües joves que tornaven a néixer després d'hivernar a les altres muntanyes tota la última estació. Ni m'hagués acaronat la cara el sol càlid que ja començava a deixar-se veure més.

Si no hagués nascut, tampoc m'hagués tret la roba, poc a poc, perquè la meva pell bruna s'oferís altre cop a l'aire verge de l'estiu. Ni hagués obert de bat a bat les finestres que altre temps regalimaven llàgrimes, ni m'hagués mullat sense tocar l'aigua, de la pròpia suor.

Si no hagués nascut, mai hauria vist el color de les fulles groguenques, ni l'olor d'humit que els camins comencen a desprendre quan el sol ja no brilla tant. Ni m'hagués posat al voltant del coll aquella bufanda de ratlles que m'agrada tant.

Si no hagués nascut, i si no fos aquí ara, no podria explicar totes aquestes impressions que, al cap de vall, bé podria explicar qualsevol altra persona, ja que si jo no fos, segurament tu sí que series. Tot i que no fos llegint aquestes mateixes ratlles que ara escric.