Si no és veritat...

És ben trobat. L'assumpte de les fotografies que venien gat per llebre ha estat en el punt de mira dels mitjans de comunicació gironins i algun d'àmbit més general. Crec que s'hauria d'agafar únicament en clau d'humor un afer que no té més transcendència que la constatació de que no te'n pots fiar de ningú i que ha deixat a algun càrrec important (al menys pel sou) en una situació ben galdosa. He trobat a Internet titulars brillants: "Entre les Bahames i Cadaqués", perles deixades per comentadors irònics de la situació: "Es nota que no és la Costa Brava perquè aquí l'horitzó és horitzontal", precedents hilarants, com una campanya per promocionar el turisme al voltant del Guadalquivir en la que sortia la imatge de la catedral de Palma de Mallorca. On és la veritat? Si hem de creure el que deien a "Expedient X" només hi ha una resposta: La veritat està allà, a fora.

És curiós com, en aquest cas, s'han aplegat dues facetes socials en la que la seducció és la principal arma per convèncer: La publicitat i la política. Quan per aconseguir vendre el producte has de pintar-lo amb un color lluent perquè no es vegi que és la mateixa andròmina de sempre, quan has de disfressar els discursos de progressisme per que ningú vegi que et passeges per la ciutat amb xòfer i cotxe oficial, les fronteres es difuminen i tot es centra en la manipulació: Les fotografies es retoquen: La sorra ha d'aparèixer més blanca, la Costa Brava ha de semblar més paradisíaca. El candidat s'ha de veure més jove, el discurs ha de sonar més moderat o més radical, segons el cas. Manipulació, mitges veritats, mentides senceres, en una confusió absoluta de papers. La publicitat al servei de la política. Els polítics criticant la publicitat del rival.

I com si es tractés d'una qüestió d'Estat, com si un extraordinari escàndol de corrupció s'hagués destapat, els polítics han fet el que s'esperava d'ells: S'han llençat a la jugular de l'adversari demanant dimissions, declarant que s'ha fet el ridícul més espantós. Delitosos de presència en els mitjans, no els ha importat escandalitzar-se per un assumpte trivial. Espero que mostrin la mateixa indignació i prenguin alguna decisió important quan, cap allà el juny, després de les eleccions europees, l'Estat espanyol consumi, a través del Tribunal Constitucional, la més ignominiosa de les agressions a Catalunya, el darrer de tota una llarga llista de greuges que els nostres polítics han pactat, tolerat o consentit en nom del país.