Si n'eren 3 tambors....

A un se li dòna per buscar sovint les arrels,
com si fos tarea fàcil ara que som tots una mica d'aqui i d'allà,
en coses tan inconnexes entre si
com un llibre costumista d'un Espinàs de la vida,
i una banda sonora de Blaxploitation, badim badum,
contrabaix amunt contrabaix avall...
(que en pensaria en Pau Casals d'un contrabaix Black Power?)

I penso com cony arribar a ser un guerrer oriental,
un ninja silenciós,
i no caic (burro de mi)
en la llatinitat tangencial i la prosopeia fàcil (que no per força inútil)
que ens corre per les venes,
i autoflagelació...

Tot i així, escoltant atent casi-monòlegs de'n Josep Pla
aroma puril i whisky on the rocks,
contradicció i sorna,
em pregunto perquè cada dia
se m'apareix més silenciosa però clarament
la nostra conversa com un instrument fútil de fugida endavant,
i el silenci com un llunyà horitzó enyorat però impracticable,
ara que el temps se'ns tira a sobre,
9.86 el fill del vent, la pasta al dente i refregida 0.46 al microones...

De fet, alguns d'aquests guerrers de boina
(ja sigui al cap o al bigoti)
corren (corrien...) eteris
per sobre la fútil dinamo implacable de l'apocalipsis diari
amb un somriure burleta i penso... No somos nada, coño...
(amb un accent de pseudo poble que t'hi cagues, m'imagino...)