Si m'estripes, t'estripo

Un relat de: perunforat

Cabró
Seu
Agonitza d'incertesa

Podreix-te
En viu
Consumint cada blec
En un cau de cucs

Relligar amb esma
El teu radi
A voltes de corda
I a la fi un nus mariner impossible de desdir.

Abocar-te al mar
Com altres la brossa
Per espargir el poc que queda de tu
Xuclat i escopit
Per un peix que s'alimenta de resquícies

Comentaris

  • És com si un gàngster hagués escrit un poema[Ofensiu]
    Cirerot | 03-04-2009

    Li vas fer unes sabates de ciment i el vas enviar a comprar el Big Casino...
    M'ha agradat molt el contrast, la duresa del que expreses mitjançant la delicadesa de la poesia. Resulta xocant, és elegant i contundent, incisiu i bell.
    Una abraçada...

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-08-2008 | Valoració: 10

    moltíssim la manera tan contundent amb que expresses els teus sentiments. Pensa que, si és tan "cabró" com dius, no et mereixia.
    Anims i una abraçada.
    Nonna_Carme

  • marta_gut | 24-08-2008 | Valoració: 10

    Desprèn una ràbia i una força...
    Com a altres, a mi també m'ha cridat l'atenció el títol (molt escaient, per cert) i he dedicit llegir-lo.
    Compte amb qui s'atreveixi a ficar-se amb tu! Jejej :)
    Em sembla que és la primera vegada que et llegesc, i si no et fa res aniré passant-me per aquí.

    Una abraçada,
    Marta.

  • m'agrada[Ofensiu]
    Perestroika | 19-04-2008

    molt la força que desprèn. La introducció brutal!

  • T'has deixat anar...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-02-2008 | Valoració: 10

    i has estripat amb contundència. Hi ha passió i ràbia visceral en el poema, i l'has sabut traslladar molt bé en els versos. Et felicito.
    Una abraçada

  • Renoi...[Ofensiu]
    aiguasalada | 07-02-2008

    quina força!!

    Després de llegir el teu poema no queda cap dubte de que compleixes la teva amenaça i l'estripes fins al final...
    No se que et devia haver fet aquest "cabró" al estripar-te, però tu li correspons afirmant-te en la rotunditat del títol d'aquest poema.
    Un cop superada la sorpresa inicial em quedo intentant pair el procés destructiu i esbrinar-hi un final...
    Un plaer trobar-te i espero tornar a llegir i comentar més relats teus.
    Una càlida abraçada de la mevaaiguasalada

  • Cuit | 29-01-2008 | Valoració: 9

    molt gran el poema si senyora!
    tot un sortit o vómit "d'em-cago-en-tu-cabronàs" que m'ha encantat, més que res perquè just avui he escrit un relat cagant-me també en un algú.

    Salut!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/