Cercador
si jo fos una llagrimeta....
Un relat de: teresa serramiade fer pena
-potser tothom se’n riuria
i no en faria gens de pena llavors
i encara estaria més disgustada-
trèmula pensaria
ai que caic
mentre accidentada
lliscaria
per la càlida galta
d’un nadó perplex
fins arribar al foc encès
dels seus llavis emmelats
i en fer-li pessigolles
ell somriuria
i em confondria
amb el seu somrís encès
de joia lluminosa
si jo fos
una llagrimeta
de fer pena...
Comentaris
-
Aquest poema[Ofensiu]Nonna_Carme | 31-03-2011 | Valoració: 10
m'ha recordat un refrany ( el dic en castellà perquè és així com el vaig llegir): Lagrimitas un dia, conmueven,; todos los días, fastidian.
Què bonica aquesta llàgrima de fer pena!
Ara estaré una setmana sense conectar-me a RC. Me'n vaig a Mallorca!
T'envio una abraçada per quan la necessitis. -
Preciós, que dolç¡¡¡[Ofensiu]Xunxi | 29-03-2011 | Valoració: 10
Molt maco Teresa, el diminutiu si escau d’allò més, no seria el mateix si fos una llàgrima.
Passar de la llàgrima al somriure en un vers i també a la vida, es un dels millors regals...
Una abraçada
-
que tendret poema teresa[Ofensiu]joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10
la figura del nadó innocent, fent de la llagrimeta una espurna màgica que li fa pessigolletes i li arrenca un somriure...
t'envio una abraçada plena de colors de primavera
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82485 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.