si jo fos una llagrimeta....

Un relat de: teresa serramia
Si jo fos una llagrimeta
de fer pena
-potser tothom se’n riuria
i no en faria gens de pena llavors
i encara estaria més disgustada-

trèmula pensaria
ai que caic
mentre accidentada
lliscaria
per la càlida galta
d’un nadó perplex

fins arribar al foc encès
dels seus llavis emmelats

i en fer-li pessigolles
ell somriuria
i em confondria
amb el seu somrís encès
de joia lluminosa

si jo fos
una llagrimeta
de fer pena...

Comentaris

  • Aquest poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-03-2011 | Valoració: 10

    m'ha recordat un refrany ( el dic en castellà perquè és així com el vaig llegir): Lagrimitas un dia, conmueven,; todos los días, fastidian.

    Què bonica aquesta llàgrima de fer pena!
    Ara estaré una setmana sense conectar-me a RC. Me'n vaig a Mallorca!
    T'envio una abraçada per quan la necessitis.

  • Preciós, que dolç¡¡¡[Ofensiu]
    Xunxi | 29-03-2011 | Valoració: 10



    Molt maco Teresa, el diminutiu si escau d’allò més, no seria el mateix si fos una llàgrima.
    Passar de la llàgrima al somriure en un vers i també a la vida, es un dels millors regals...
    Una abraçada


  • que tendret poema teresa[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    la figura del nadó innocent, fent de la llagrimeta una espurna màgica que li fa pessigolletes i li arrenca un somriure...

    t'envio una abraçada plena de colors de primavera
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.