Cercador
si jo fos un Joan Petit quan balla...
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
si jo fos un Joan Petit quan balla
ballaria dalt d’un punxó
tots dirien mireu aquest talòs
quina gràcia
vol ballar amb el dit el desnarit
i que n’és de beneit
mira com balla el cap verd
si jo fos un Joan Petit
ballaria dalt d’una llàgrima
em ficaria dins d’ella
-la bombolleta d’aigua-
pensarien que ploro i no
ella em ploraria a mi
de tant riure i xalar
ballaria arraulida en un petó perdut
en el pitet brodat
que s’abraça al coll
d’un home en miniatura
que tothora balla
en el jardí perfumat
del somni d’una mare
si jo fos un Joan Petit com balla...
Comentaris
-
Prefereixo..[Ofensiu]tocdenit | 13-04-2011
la prosa però els teus poemes són lleugers i camaleònics. M'agrada!
-
Un poema[Ofensiu]Josep Ventura | 11-04-2011 | Valoració: 10
dolç com la mel i tendre com el meto, felicitats per
aquesta sensibilitat
abraçades
Josep
-
Ets increïble, Teresa![Ofensiu]Nonna_Carme | 11-04-2011 | Valoració: 10
D'una senzilla cançoneta n'has fet un poema deliciós.
Crec que, avui en dia, hi ha massa Joans Petits que han de ballar dalt d'un punxó, per a arribar a final de mes.
Una molt forta abraçada,Teresa!
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82739 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.