Si hi hagués un Déu....

Si hi hagués Déu, aquest Déu que defensen o que adoren les religions....
Si hi hagués aquest Déu no moriria gent de malalties cruels.
Si hi hagués aquest Déu la gent que pregona l'odi no existiria.
Si existís aquest Déu el meu avi i la meva àvia no haurien mort patint.
Si aquest Déu hi fós, la gent bona no els faltaria de res.
Si aquest generós i bondadós Déu existís el petit Joel i la seva mare Lurdes seguirien en aquest món.
Si existissin divinitats tant bones personatge com Bush, Bin Laden o l'Acebes haurien deixat d'existir.
Si fos tot tant meravellós no hi hauria terroristes, ni racisme, ni desigualtats socials, ni rics ni pobres, no hi hauria fam en el món i els nens i nenes dels països subdesenvolupats estarien en la mateixa situació que els nostres.
M'agradaria que aquest Déu existís, però no existeix, tot és una utopia fruit de la por de l'ésser humà i la necessitat de buscar respostes fàcils a les preguntes que des de la nostra aparició en aquest món ens fem i ens seguirem fent. No ens podem conformar en les respostes dels contes de fades, hem de seguir buscant.
No existeix aquest Déu i demano al món que desperti, no que deixeu de creure, però com a minim obriu un ull. No dic que jo estigui en el bàndol correcte, mai es pot estar del tot segur, però no podem estar letergats sempre perquè mentre hi ha qui ens utilitza per fer el que volen.
Desgraciadament la vida té moments horribles, però per sort en té molts més de bons i gràcies a ells el sentit de la nostra vida ja en té per si sol. Avui m'he aturat a pensar que estic viu, si ja sé que és una obvietat, però és un privilegi que haig d'aprofitar en cada moment. Què bonic és respirar, és olorar, menjar, emocionar-se, riure, ballar, córrer, caminar, tocar, ser tocat, abraçar i ser abraçat. Gràcies Déu per no existir, fas que la meva vida tingui molt més sentit i que sigui completament meva.