si et fas visible, o boca...

Un relat de: l'home d'arena

...amb una mà
dibuixaré al cel d'aquesta nit
un altre cel replet de núvols
ben curulls,
valents i disposats a rescatar-nos
d'aquest indret inhòspit
que ens xucla a cada passa.

Amb una mà, diré:
aigua acollidora!
perquè vinga la pluja.

Si tot va bé, i plou amb gana,
captiu de tu, com ara, amb l'altra mà
remenaré els cabells xops
que et caiguen per la cara,
i fregaré, siga com siga, amb els meus,
la poncella roja dels teus llavis...
només, per sentir-nos vulnerables
una altra volta.

Serà com aquella nit les mans,
tan temoroses...
Te'n recordes?
De nou maldestres,
de nou novells,
de nou tan tímids,
tan porucs d'errar
aquell encanteri que descordava
tots els botons.

Comentaris

  • Què bonica la descripció[Ofensiu]
    RATUIX | 25-10-2007 | Valoració: 9

    de l'emoció trèmula en el retrobament. Un meravellós moment descrit sota l'aigua...

  • Jo penso igual que ginebre[Ofensiu]
    Frida/Núria | 24-02-2007 | Valoració: 10

    ha d'anar a concurs. Com molts dels que tens, perquè tu treballes molt aquest tema.
    Una abraçada

  • ginebre | 24-02-2007

    home d'arena! Potser perquè ni t'ho plantejaves, potser perquè l'amor que li tens et transportava...tu sabràs perquè però aquest poema és molt molt eròtic. Penja'l pel concurs.!
    Alguns dels teus amorosos poemes són molt eròtics.
    "...i fregaré, siga com siga, amb els meus,
    la poncella roja dels teus llavis...
    només, per sentir-nos vulnerables
    una altra volta".
    M'encanta, m'ofega!

  • Xocolata i sucre | 07-02-2007 | Valoració: 8

    és increíble com jugues amb l'entorn per donar un més encertat sentit a la profunditat dels gestos, i com la pluja s'emporta tot allò de fosc que té el teu relat al principi, per deixar espai a les teves emocions més íntimes.

    m'agrada.

    PD: per cert, he arribat a coneixe't a través del comentari que vas escriure'm, celebro que ho fessis, gràcies!

  • Hala, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 26-01-2007

    Aprofita't! Que els dies i les nits de llàgrimes del cel -'òndia, que "puètic" destrempat'-les tens ara a l'abast! I et pots convertir i tot en aquell animalot del conte que el bes d'una princesa jove i esvelta el convertí en cavaller follador de verges desprevingudes.
    Ah, tio! El poemeta està bastant bé... Allò de descordar els botons m'ha arribat a...
    Molta salut i molta rebolica!

  • Poesia intel·ligible[Ofensiu]
    Frèdia | 19-01-2007

    Acabo de llegir un relat que parla d'amor i em trobo amb aquest poema que torna a parlar-ne. També parla de desig, d'enyor, d'encanteris que perduren a la memòria, amb una poesia molt propera a la narració, amb versos que responen a frases ben construïdes pel que fa a la sintaxi, amb les repeticions necessàries per marcar el ritme i amb els adjectius precisos per transmetre sensacions. Tens un estil molt personal i, sobretot, intel·ligible.
    Un plaer llegir-te,
    Fredia

  • ginebre | 09-01-2007

    aquest poema teu va inspirar-me una rèplica. Vas llençar un condicional i les muses van jugar a fer una mena de resposta.
    Vas assegurar-me que plouria!!!

  • Tens...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 08-01-2007

    realment, un estil propi, original i fresc. M'agrada especialment la delicadesa dels mots, dotant al relat d'una agradable lectura. No t'havia llegit mai i a través del teu comentari que t'agraeixo, t'he trobat, et seguiré llegint. 1abraçada. ESPIRAL.

  • ginebre | 05-01-2007

    T'haig de dir també, que ets molt bon poeta.
    No només per aquest que el trobo preciós, tots els altres que he llegit. Hi ha una forma i un fons com molt personal i madura.
    Fins una altra ocasió!
    Gràcies.

Valoració mitja: 9.25