Si et digués...

Si et digués que ets per mi un matí sense sol i una nit sense estrelles, ets un dia fosc que m'acompanya.
Si et digués que ets la rialla que em fa mal, la mirada que em destrossa, les paraules que em fan plorar.
Si et digués que la distància em fa bé, el no veure't m'és fàcil, el no parlar-te m'ajuda.
Si et digués que no et necessit, puc desprendrer-me de tu quan vulgui, no em fas falta.
Si et digués que les teves mans em són indiferents, els teus cabells no m'agraden, el teu nas és igual que tots i els teus llavis no m'aporten res.
Si et digués que el que em dius no ho escolt, no ho vull entendre i no m'importa, que els teus problemes no m'afecten.
Si et digués que no t'estim, que no sent res per tu, que no vull res teu...

Si et digués tot això et mentiria...

Ets tan especial que res d'això ho podria sentir mai.