Si els manats ens rebel·léssim

Un relat de: aleshores
Infinita supèrbia i arrogància, la del corresponsal del Financial Times a Atenes, Tony Barber quan parla de l'actitud que pot prendre el govern de Syriza. Però no directament seva, sinó dels qui li manen dir allò que diu. Els és simplement un manat.

Aquest esquerranós haurà de fer front a la realitat de que s'està quedant sense euros i haurà de deixar de fer gestos grandiloqüents anticapitalistes - ens comunica en boca seva, però darrere estem veient als amos que li dicten què ha de dir: o això o millor que es busqui una altra feina- I clar!, a ell li toca insultar, menystenir i confondre, per a això li paguen; i avui ho té fàcil, aquests no tenen míssils nuclears, només són, una pettia peça en el taulell: el bressol de les nostres actuals idees.

El mateix – diu - li va passar a l'esquerranós britànic MacDonald que va ser elegit el 1931: va haver de trair les seves idees. Quina claredat de concepte la de Barber, i quina exhibició d'hemeroteca!: tot això que diu vostè, Tsipras - ens ve a dir - , són ruqueries per pujar al poder, però qui mana de debò (deixis d'eleccions) són els meus caps, els que em posen la palangana amb el menjar per a gos pel qual em deleixo.

Fins i tot li diu que Tsipras farà un "kolotoumba", paraula grega que vol dir un salt mortal o tombarella per deixar enrere les seves idees. O sigui, com un artista del circ. L’ús aquí d’una paraula en grec, no afegeix res, és un recurs estilístic per tractar de donar més èmfasi i relleu al canvi i contorsió que creu que haurà de fer Tsipras.

Desprès, seguint fidelment el que ell pensa que pensen els que li posen la palangana davant, mentre baveja, comença el joc de cometes: la cosa més ofensiva dels textos, per cert. Vol dir que se n‘estan foten i no es creuen el que posen dins les cometes.

"Crisi humanitària": no se la creu aquest lacai.

"Tornar a posar en marxa l'economia": es veu que devia funcionar molt bé, l’economia - tret que anava en direcció contrària cap a enrere, però al palanganes d’en Barber això li és ben bé igual! Aquí es ve a fer el que manen.

"Deute odiós o il·legítim" és veu que això no deu haver existit! Tot el deute que ara paguen els grecs (en realitat no el paguen ja que per més que s'hi posin no aconsegueixen fer-los-el pagar atès que prèviament els han arruïnat; una petita contradicció sense importància per al nostre agutzil)

Demanar reparacions de guerra. A això no li posa cometes perquè, clar, els anglesos van fer una cosa que va ser posar-se en contra de l'Alemanya nazi i poques bromes amb aquest concepte (és com aquí posar-se amb el Valle de los Caídos! Ja se sap qui va guanyar la guerra per aquest contorns) O sigui, que aquest tema no té comentes però hi figura. Ara bé, crec que també haurien de demanar reparacions a Churchil, que tècnicament se'l podria considerar un genocida per la neteja de comunistes i altres que va fer a Grècia (Vegeu Josep Fontana, “Por el bién del imperio”.

O sigui que el nostre Barber, avisa, de bon rollo, tal com li han dit, als que manen a Grècia i que segur que llegiran el seu article al Financial Times (de títol enrevessat, per cert. Jo crec que diu: No aposteu perquè Tsipras aboqui els tossuts esquerranosos, però la veritat, no n'estic segur (Don’t bank on Tsipras dumping Syriza’s leftwing diehards)

En fi, m'ha recordat en tot - babes incloses - l'editorialista de La Vanguardia a qui sí que entenc. Arribo a la conclusió que només que uns quants tècnics i persones que treballen pel capital goséssim revoltar-nos (tipus Snowden, per exemple), aquest 0,1% ho passaria molt i molt malament; més que nosaltres. A veure si arriba el moment.

Comentaris