Si deixo el volant, m'arrambaràs, siusplau?

Un relat de: Nurai

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Condueixo. No hauria de dir-ho però vaig una mica adormida. Estic entre el meu poble, Cànoves, i el següent, Cardedeu. Veig el perfil d'una figura humana en el proper encreuament. Tinc un d'aquells milers de flaixos que durant el dia ens fan imaginar noves situacions.

Òndia! Potser és una d'aquelles noies tan exuberants i atractives que cada cop es veuen més a les carreteres catalanes?

A l'apropar-me veig que és un home de mitjana edat, brut de pintura, amb una espècie de gorra poc comú que sembla protegir-li la calvície. Sembla que està esperant a un company que el dugui a la feina. Deu ser pintor.

Se m'escapa un somriure trapella. Cal tenir present que fa molts dies que dormo sola, sense l'escalf dels braços de qui t'estima.

No puc parar de pensar en com serien els homes que es posarien a les carreteres per vendre'ns afectivitat (utilitzo aquest terme per aquella llegenda urbana, segurament corroborada per algun grup de científics, que diu allò que les dones no volem sexe sinó afectivitat).

Comença una ràtzia de pensaments eròticofestius on m'imagino l'home en qüestió.

M'imagino un home vestit de color negre, amb una indumentària exòtica, duu un turbant i m'ofereix fer-me l'amor amb els seus ulls intensos i foscos.

O potser un home fort, musculós, que em diu que em posi damunt seu i juguem a patinar amb la nostra abundant suor?

O potser es tractarà d'una història més intel.lectual. Concretament d'un home que sembla un professor d'institut (d'aquells que enamoren, de per vida, a les adolescents; que ja mai més podran foragitar-los dels seus castells de desitjos imaginaris) que em convida a la lliçó més eròtica de la meva vida?

O potser un home amb experiència, interessant, que m'ensenyarà amb paciència tots els secrets per a ser una excel.lent amant?

O potser un home poc atractiu d'entrada però d'aquells que quan parlen et sedueixen amb una facilitat extraordinària?

O potser un massatgista vestit amb roba còmode, de cotó, que tot marcant els "no angles" del seu preciós cos em mostrarà les mans, suaus i calentes, llestes per construir una melodia entre celestial i diabòlica?

O potser, per allò de seguir els tòpics, serà un home uniformat que em posarà a to mentre em dóna ordres? (bé, aquesta opció, no sé perquè, però no acaba d'excitar-me).

O potser serà un pintor que em redibuixarà amb els pinzells entre d'altres instruments?

O potser un jardiner que em dirà les floretes que altres anteriorment han callat?

O potser un home amb un nas prominent que m'olorarà amb tanta força tots els racons que em fa por haver d'anar a urgències amb un nas adherit en alguna zona compromesa?

O potser un faquir, que en comptes d'empassar-se foc per la boca em farà sortir tota l'escalfor que irradio com si em transformés en un volcà?

O potser un atleta fornit que em farà l'amor enmig d'un llac, tot combinant l'entrenament de la potència i la resistència, i m'ensenyarà a gaudir esportivament del meu preuat cos?

O potser un presentador de telenotícies que assegut darrera la taula ens amaga la nuesa de cintura en avall?

O potser serà un home guarnit de forma més o menys esotèrica que m'encendrà una espelma i em vessarà la cera tot dient-me que són les llàgrimes que fa caure com a símbol de la tristesa per a no poder posseir-me?

O potser un informàtic que em prometrà canviar-me el programari per a poder-me entregar lliurement al plaer?

O potser un poeta que em recitarà versos enmig de l'orgasme?

O potser una dona disfressada d'home que em despertarà el mascle que duc dins?

I quan sento fugir tots els prejudicis i em visc oberta a deixar-me seduir, el veig a ell. I és tots els potsers enumerats abans i és l'essència de l'amor dut a l'extrem i no puc deixar de pensar...per fi, aquesta nit el podré abraçar i assaboriré la seva presència tan familiar per als meus sentits.

Gràcies, amor, per deixar-me aterrar al teu costat aquesta nit que, de ben segur, serà eternament curta.

Comentaris

  • Tot en un[Ofensiu]
    tatrebill | 18-04-2006

    Sens dubte he escollit bé! Avui, després de molt de temps he tornat a Relatsencatalà i crec que he topat exactament amb allò que cercava: una lectura excitant, ambiciosa, concisa, certera i que engloba amb molta classe tots aquells anhels ocults o millor: ocultats per fer-nos millor plaer.

  • casualitat[Ofensiu]
    nunetta | 02-04-2006

    Hola!! he llegit el teu comentari i m'ha fet gràcia que citessis Cànoves i Cardedeu, jo sóc de Cardedeu!

    Un petó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: