Sí..., bull!

Un relat de: Dia rere dia
A part de la constant preocupació en voler surar per sobre la indignitat, de treure el cap de suro enllà de la marginació econòmica, o sigui trobar la maleïda habitació i una feina que sigui normal, entesa la normalitat com un treball amb els mateixos drets i deures d'abans del moment zero de dos-mil set quan va caure Leman Brother's explicant-nos que tot aquest cacau era culpa d'uns pispes irresponsables que no havien pagat la hipoteca de la caravana on malvivien; el que tinc a l'olla, les preocupacions, el que em bull al foc, el que em fa xup-xup a la cassola a punt per posar-li la picada, és una mena de fórmula matemàtica entre el meu jo sumant-li el meu jo mateix, i, per tant, sortejar la sort en quina serà la persona nova que podrà sortir d'aquesta desequilibrada equació. Això si, suposant que cada situació conflictiva acabi en resultat, que cada experiència convulsa, com poden ser les grans avingudes fluvials que finalitzen en un diferent paisatge a causa de la virulència; tingui un total, i que la consequencia sigui el consentiment o l'adaptació, que aquesta m'agafi en una altra forma d'entendre l'entorn, de veure'l, d'interpretar-lo. També suposant que després de la tempesta arribi la calma, cosa que podria ser que després d'una tempesta arribés una tramuntanada, que després de la tramuntanada una llevantada, que en acabat aquesta esdevingui un terratrèmol i que per finir el cicle i tot torni a començar amb una altra tempesta em fregeixi un sol de cinquanta graus quan més ganes tenia preparat a la terrassa com estava amb un cubell de cerveses per posar-me l'escuma a la pell i subjectant un tub de bronzejat per beure-me'l amb curri, llavors estrellades d'anís i un pensament de cúrcuma. Però sense avançar-me ni fer de falç profeta que ve de fer el Dakar en cantimplora i de saltar-se les dunes en patinet elèctric, sembla que tota variació personal ve presidida d'un temps de confusió on els sediments arrossegats pel turment que genera el dubte prenen posició al paviment per on transitaràs d'ara endavant, i això, segons tenim entès, segons com fem funcionar el fotut tren, és la combinació que tu puguis fer d'entre com et relaciones i com ets verdaderament, cosa que avui et pot portar a més d'un desordre mental per la separació tan bèstia que hi ha entre el que aspires i el que pots ser, entre el que imagines i la gasòfia que tens a mà. O el que és molt similar, el que està a la frontera, al llindar del precipici, és que has d'aprendre pel teu bé a utilitzar les paraules adients en cada oració que pretengui sintetitzar el que cavil.les. Així que el teu tu, el teu jo, el teu nosaltres o el teu vosaltres, la teva part que surt a l'hora del pati per relacionar-se jugant a gepes, trobi el sistema correcte per fer un tomb de bracet amb l'estimada circumstància sense mals de caps seriosos ni agarofòbies estranyes, sense haver de patir desil.lusions ni trencadisses de consciència. Aquí és on rau la balança i en aquest punt em trobo, on tot està per sobrevenir-se segons la sintaxi que empri, convertir-me en una persona que només fa el gest de somriure quan es menja una llimona i alhora se li cau el mai a l'ungla del peu, o, sinó, al contrari, en què utilitzi la millor gramàtica possible buscant cada morfema com si m'hi anés la vida.

Don Quixot de la Manxa: "Ella es baralla en mi i guanya en mi, i jo visc i respiro d'ella, i tinc vida i ser."

Locutori Catalunya. Vint-i-cinc de gener de dos mil vint.

Pau Mezquita i Romero

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dia rere dia

Dia rere dia

14 Relats

10 Comentaris

2135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Can Carro.
Carrer sense nom i casa sense número.
Fornells de la Selva.

paumezquita@hotmail.com
Tel. 681229555.